ENTRE LA XENOFÒBIA I LA PACIENCIA

En uns moments tant delicats com els que estem vivint, on degut a la crisi cada dia moltes empreses van tancant, i la mateixa Generalitat ha hagut d’emetre bons, i demanar als ciutadans la seva compra, ja que ningú deixa diners a una institució totalment amb l’aigua al coll, degut en gran part a l’acceptació de l’espoli fiscal que patim, veiem en un costat al PP, Ciudadanos o el PSOE-C, uns fent jocs, on la seva líder dispara contra immigrants i contra independentistes, en una clara mostra del seu tarannà feixista,  i altres com Esquerra, fent conferencies advertint als que tenen pressa i prometen una independència ràpida, que la resolució d’aquests processos es lenta, i no s’improvisa. El resultat de tot plegat es que la perjudicada es Catalunya.

Efectivament, el candidat d’Esquerra, desprès de grans titulars per denuncies al tracte fiscal en altres llocs comparats amb Catalunya, ens demana paciència als que volem corre molt, i diu que crear un estat no s’improvisa, i ha defensat aquest referèndum que diu que quan un poble es madur es imparable, a validat la teoria del seu cap de campanya Xavier Vendrell, dient que amb 30 anys haviem avançat molt, però que amb dos no recorrerem massa camí més, ha defensat el lloc català a la Unió Europea. Per la seva banda els populars seguint amb la seva campanya identitaria contra qualsevol aspecte català que es bellugui, ha ideat un videojoc fet per les noves generacions del partit, on l’Alicia Sanchez es converteix amb la Lara Croft, i volant damunt una gavina blanca, dispara a la cua dels aturats, als immigrants il·legals i a l’independentisme, per donar solucions als problemes, i aconseguir fusionar les dues cultures, la catalana i l’espanyola per enriquir-se.  Per la seva part el partit ultra Ciudadanos, el seu líder nega que hi hagi espoli fiscal a Catalunya, i davant la gran notícia de la declaració de patrimoni cultural immaterial de la humanitat al fet casteller, ha reaccionat  amb total indiferència, al·legant que hi ha problemes més importants degut a la crisi que vivim, tot un sìmptoma del tarannà d’aquest partit.

Realment aquesta política del tacticisme d’Esquerra per fer-se perdonar els pecats de set anys, amb grans declaracions certes i provocadores alhora, la veig com un tàctica desesperada, ja que tot seguit fa destrempar als seus seguidors, demanant aquesta llarga travessia que encara sembla quedar per aconseguir l’anhelat objectiu, li semblen poc 300 anys de camí, em semblen una eternitat, i dir que no es pot corre tant em sembla una presa de pel a la ciutadania, la seva via de referèndum dins la legalitata espanyola sap perfectament que no es possible, i si ho fos sap que les possibilitats de victòria independentista seria gairebè nul·la, un procés d’emancipació nacional no el pot dirigir el subjecte que et te sota el jou, es una evidència bastant clara, no es pot anar sempre amb el lliri a la mà, hem volgut convertir Espanya durant molt de temps, i el temps de la pedagogia ha passat, i el Parlament validat pel vot previ del ciutadà es la via única per aconseguir l’estat propi, la Unió Europea farà la resta, el full de ruta es molt clar, nomes falta la majoria necessària, que si fem cas a les enquestes hi hauria de ser, i la valentia per tirar-ho endavant, altra cosa si que es enganyar a la gent.

Pel que fa als Populars, i les seves ments malaltisses, sembla que la imposició, el pensament únic, espanyol esclar,  i la igualtat sempre des del punt de vista que un esta molt per damunt de l’altra, com en el cas de la llengua, es la recepta que ens volen vendre, busquen el populisme xenòfob que sempre els ha portat a no ser cap actor important a la política catalana, aquesta ultra dreta feixista es minoritària en aquest territori, i el racisme per sistema no els hauria de comportar més vots.  El tarannà de Ciudadanos, on qualsevol triomf de la cultura catalana provoca indiferència, amb l’excusa de la crisi, son dos coses que res tenen a veure, i la segona son capaços de negar l’origen de la malaltia, i per tant el seu discurs no s’aguanta per enlloc, i simplement volen l’assimilació i el robatori legal pels segles dels segles, tot un exemple de fals progressisme al servei dels enèmics del nostre país.

En definitiva unes actituds que ens porten a l’abisme on estem abocats, i que nomes votant independència sense complexos, com pregona Reagrupament, acompanyada d’una regeneració democràtica per construir un estat de qualitat ens traurà del pou, el demes es fer volar coloms.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*