MORAL DE VICTÒRIA

Aquesta frase pronunciada aquest cap de setmana per en Joan Carretero, son d’aquelles frases que et fan mirar les coses amb optimisme, en el dia d’ahir vaig estar en una parada bona part del dia, informant i repartint informació de Reagrupament, i les diferents persones que s’atansen, i pots establir un diàleg et fa adonar que queda molta feina per fer, i que les inèrcies son difícils de capgirar, per altra banda i concretament en el nostre moviment, veient la voluntarietat de la gent, la il·lusió i les ganes que intenten suplir la falta de recursos monetaris amb els recursos humans, et fa adonar també que tota aquesta feina no pot acabar en un no res, i que Catalunya ha de reaccionar tard o d’hora.

Crec que la independència i la regeneració democràtica es una cosa massa seriosa com per frivolitzar amb la seva presentació al mercat electoral, la pedagogia i els arguments han de ser el pal de paller per guanyar la confiança, i vèncer les pors al desconegut de l’electorat, o dic per exemple pel fitxatge de l’artista porno Maria Lapiedra per Solidaritat, que amb tots els respectes, crec fa més mal que be, ja que dona una idea més aviat friqui, que d’una opció real i rigorosa. Desprès veiem els que ara de sobte son valents, quan han tingut 7 anys per demostrar-ho al govern, i no han estat capaços de mostrar aquesta dignitat que ara volen vendre, malbaratant un capital molt valuós per la nostra causa, i que intenten recuperar a partir d’una mentida com el referèndum irrealitzable dins l’estat espanyol. Just a l’altre costat el cinisme espanyolista representat per Ciudadanos, Populars i socialistes, ens arriba les paraules de la candidata popular, dient que no vol campanyes basades en temes identitaris, quan tots sabem que de moment es de l’únic que parlen amb els recursos contra les normatives lingüístiques, i contra qualsevol norma relacionada que en surti del Parlament, no tenen altres arguments.
Ahir em vaig trobar diferents casos que et donen a pensar, el cas d’una senyora gran que ens va assegurar que sempre havia votat convergent, i que ara també ho faria, naturalment sense saber aclarir-nos que li havia beneficiat amb ella això, i a la pregunta de l’espoli de 3000 euros per persona a l’any, va contestar que li era igual, i es va quedar tant ampla, se’ns dubte un cas a estudiar, la validació d’un robatori com si fos el més normal del món, un altra cas la pregunta de que faria el Barça en una Catalunya independent, jo soc molt culer, però si he de triar entre Catalunya o el Barça, evidentment trio la primera, de totes maneres davant la seva preocupació,  crec que la lliga espanyola seria la primera que trucaria a la porta per evitar la marxa dels blaugranes a un altra lliga, sinó seria un desastre per la lliga espanyola, i la seva economia, es de calaix.  Recordo un altre que ens deia que havíem de fugir del nacionalisme fanàtic referint-se a nosaltres, cosa que ens va donar peu a donar-li la raó, ja que es un dels motius per fugir d’Espanya, i per últim una senyora que va negar que ningú li robes res, i posteriorment ens va dir que era castellana i mai votaria cap partit català, es el súmmum de la no integració, primer una vena als ulls per negar una realitat com l’espoli fiscal, avui en dia assumida i demostrada mil cops, i l’altre no voler integrar-se a la societat on vius, has format una família, i desenvolupes la teva existència, un cas clar d’auto exclusió que no porta enlloc.
Son diferents tipus de personalitats, que en el fons son fruit d’aquesta democràcia de fireta que l’estat espanyol ens ha imposat, per fugir de la dictadura sense canviar massa el sistema, i portant a un regim polític totalment viciat. Precisament aquestes son les receptes de Reagrupament, declaració unilateral d’independència, regeneració democràtica per canviar el sistema, i democratitzar-lo, i treball,que evidentment va per premiar la cultura de l’esforç, l’excel·lència, i no els ni nis, com aquest fals progressisme ens vol fer creure. Nomes queda dir per fer una crida a ser agosarat, i dir prou a tanta hipocresia amb la força del vot.
 
 

4 pensaments sobre “MORAL DE VICTÒRIA

  1. Hola Albert, bona feina.

    Avui, quan llegia que després de la teva experiència a la parada deies que t’adonaves que queda molta feina per fer i que les inèrcies son difícils de capgirar he recordat quan, no fa gaires mesos, debatíem sobre això mateix i jo argumentava en aquest sentit mateix sentit que argumentes tu avui, que caldrà picar molta i molta més pedra. En canvi, llavors tu em responies, convençut, que era possible assolir-la a curt termini, posant la directa.

    I és que quan ens reunim els companys de la secció local d’ERC, i per tant entre els de la mateixa corda si per nosaltres fos, la independència la tindríem avui mateix, costés el que costés. Però òbviament les coses no són tan senzilles, ja que Catalunya és un país molt complex, i tot i que els independentistes en som una part molt important n’hi ha un gruix també molt important, i imprescindible per arribar a la llibertat, que resta a CIU, PSC i IC (i fins i tot el PP!), i a l’abstenció, i no hi ha indicis que vulguin canviar d’opció

    Tot i que des de l’independentisme hem ampliat l’oferta, curiosament, aquestes eleccions que és quan més opcions independentistes amb possibilitats tindrem al mercat, és possible que tots plegats no fem els millors resultats. Tant de bo sigui a fi de bé.

    Salut i endavant.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*