ALBERT CORTES MONSERRAT

Fins a 114 candidatures al total de quatre circumscripcions catalanes,  es presentaran com oferta electoral perquè la ciutadania doni i tregui la seva confiança, per un costat tenim els partits instal·lats al Parlament que defensen en diferents versions la legalitat espanyola per la via autonomista, i busquen propostes impossibles per seguir remenant les cireres, i no encarar nous camins, precisament aquests son els que proposen les forces que volen donar el salt, i buscar un nou futur per Catalunya fugint de la mediocritat existent.

Aquests set anys de tripartit han tingut una cosa molt positiva, que es la prova del cotó amb el nou estatut, per renovar el nostre contracte fictici amb l’estat espanyol, en realitat es una relació de submissió, i s’ha vist que era una utopia aquesta mena d’autonomia 2.O, utilitzant termes informàtics, que demanava Catalunya, la magnitud de la tragèdia ha estat molt gran, i encara més la resposta indignant de la nostra classe política, que ni amb la manifestació de més d’1 milió de persones, cridant majoritàriament una consigna en forma d’independència molt clara, han preferit mirar cap una altra costat, i intentar amagar un debat que per primer cop sembla ocupar un espai central en aquestes eleccions, un pas que de per si ja es una victòria.

Els socialistes catalans amb la seva garantia de progrés, un eslògan, que amb la crisi profunda, els aturats en augment,  i la manca de poder que patim ja es una broma macabra, de totes maneres, ens diuen que no pactaran amb el PP, partit amb el que coincideixen amb moltes coses, i que tant a Madrid, com sobretot al País Basc, han pactat sense rubor, defensar l’estatut, un altra broma, ja que no ho han fet mai, i ara ens volen fer creure que el que el TC ha sentenciat ells poden recuperar no se sap ben be com, i per últim que no toleraran cap referèndum il·legal, cosa inaudita en un partit que es vulgui dir democràtic, ja que aquests es caracteritzen per defensar postures en una consulta, però no per prohibir-la. Per la seva banda en Mas crida al vot útil, un mot que va molt be per portar a la ciutadania cap enlloc, i que les coses no canviïn mai, però no es bo per higiene democràtica, torna a insistir amb aquest pacte fiscal que sembla s’ha convertit, l’altre broma de mal gust com era el concert econòmic, i que al final es convertirà en anar a pidolar a Madrid uns calerons més, com han fet sempre, amb això diuen la Catalunya millora, es una millora que tant sols veuen ells. Per Esquerra, i la seva gent valenta com diu la seva campanya, apel·len a la por al PP com a tercera força, una estratègia ja molt cansada, i que no ens porta enlloc, critiquen a les formacions independentistes que al principi els semblaven una normalitat, i  proclamen un referèndum que saben impossible a la legalitat espanyola, un resum perfecte de la deriva d’aquesta formació des de la seva entrada al govern. Per part d’Iniciativa, es segueix insistint amb la vella cantarella de barrar el pas a la dreta, ignorant que amb el poder que actualment te el territori català, això es una qüestió que ja no importa a ningú.

A la banda més radicalment xenòfoba, els Populars i Ciudadanos porten la croada contra el que consideren el perill independentista, i per exemple la líder popular Sanchez Camacho va haver de rectificar unes declaracions on afirmava que renyava el seu fill si parlava català, cosa que dona fe de l’odi, i el racisme que practiquen contra qualsevol element de la identitat catalana.

Fora del parlament, el recent partit d’en Laporta, que aprofita la imatge d’aquest per vendre el producte independentista, i Reagrupament una formació molt més consolidada amb un líder sòlid com en Carretero, i que apart de defensar la declaració unilateral del Parlament, fomenta la regeneració democràtica, una qüestió molt urgent, i que cap altre partit s’atreveix a mencionar, i que es una qüestió clau per tenir un estat, però evidentment un estat de qualitat.

La ciutadania te la paraula, i el país cada cop demana amb urgència prou de mediocritat i més dignitat.