INICI DE CAMPANYA: DIEM PROU A L?AUTONOMISME

Avui es dona el tret de sortida a les eleccions catalanes, promeses, grans obres de govern, un gran canvi, i retrets ben calculats de tots tipus entre la representació dels partits autonomistes que actualment ocupen el Parlament, ara be, darrera tot això hi ha un denominador comú, que es seguir jugant al mateix joc de les autonomies que fa més de 30 anys que patim, i obviant qualsevol alternativa que no sigui aquesta, prioritzant el poder pel poder, encara que sigui tant esquifit com el que l’estat espanyol cedeix a Catalunya.

Si les noves opcions com Reagrupament no porten aire fresc a aquesta mena de diputació regional en que s’ha convertit el Parlament, i poder així fer forat des de dins del sistema, el govern que en surti s’enfrontarà a una situació sense aturador d’espoli fiscal, i uns atacs constants a l’autogovern català per part dels tribunals de torn, i una croada contra la nostra identitat des de del propi estat espanyol, per deixar per exemple la nostra llengua en una posició anecdòtica.

 

Un exemple d’aixó, es el vídeo de Ciudadanos on defensa el suposat sentit espanyol dels catalans, amb una sèrie de personatges que fan una teràpia de xoc de catalanitat, amb problemes com ser seguidor de la roja, o el gust pels toros, acabant dient que ningú no ens ha d’imposar la llengua en la que parlem. Per la seva part, el Ministeri d’Educació espanyol, ha fet la petició a la Comissió europea que es diferencií el català del valencià, en les ajudes als cursos per a Erasmus, posant en dubte la unitat de la llengua, en contra de tots els filòlegs i sentencies judicials existents. Alhora, i en referència a la qualitat democràtica de l’estat que ara ens domina, observem el silenci espanyol contra la repressió del Marroc al Sàhara, què en principi reivindicaven reivindicacions de tipus social, amb l’excusa de considerar-ho un problema de la comunitat internacional, i més quan s’ha sabut que el ministre marroquí havia informat  al govern espanyol prèviament a l’atac perpetrat aquests dies.

 

Aquestes i moltes altres, son les constants que haurà de trampejar qualsevol govern autonomista que surti de les eleccions, un grup xenòfob com Ciudadanos, que fa bandera de la llibertat, sempre que aquesta coincideixi amb els seus arguments, cal dir carregats de topics, i posant uns suposats problemes com ser seguidor de la roja, o agradar-te els toros, que tant sols contemplen com a problema ells i la seva ment malaltissa, hi pot haver seguidors de la roja, com de la selecció australiana i no passa res, a més que jo sàpiga el dret dels animals i estar contra qualsevol tortura, poc te a veure amb cap qüestió de catalanitat, per últim dir que estic d’acord amb la no imposició de cap llengua, com ara succeeix amb el castellà per decret, i l’arraconament de la nostra llengua pròpia a una posició  virtual. Aquest atac paranoic queda molt clar amb aquesta divisió des del govern entre valencià i català, en contra de tota lògica, i amb l’únic objectiu d’afeblir la llengua catalana, suposo que també podrien demanar ajut pel castellà, extremeny i andalús posem el cas, però no ho faran, ja que l’únic objectiu es acabar amb la llengua catalana davant la perplexitat europea. Pel que fa a la qualitat democràtica, aquests silencis i postures amb l’actuació marroquina, donen una bona idea dels seu tarannà, no reconeixen Kosovo i el seu procés democràtic, i ara giren la vista davant les atrocitats d’aquest regim sobre el Sàhara, ja que ells en el context del Marroc, farien el mateix amb Catalunya o el País Basc, però malauradament per ells, dins la Unió Europea no poden arribar aquests extrems.

 

Aquest es el futur que ens espera, amb aquesta idea absurda de buscar el nostre lloc a l’estat espanyol sigui com sigui, amb el rebuig i el menyspreu per resposta.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*