DIFERENTS VERSIONS DEL MATEIX OBJECTIU

Ahir es van presentar els eslògans de la campanya de CIU “Una Catalunya millor”, i del PSOE-C “Garantia de progrés”, al mateix temps que en una presentació d’Esquerra, en Carod Rovira ens comentava “que es diuen coses raríssimes, com que al  gener Catalunya serà independent” i lloava la feina feta de govern pensant en el país d’aquí 10 o 15 anys, també veiem com el President de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals Enric Marin, proper als republicans, no feia cas a les recomanacions del Consell Assessor en forma de comunicar les noticies que generaven els partits ara sense representació parlamentaria, com per exemple Reagrupament o Solidaritat, negant qualsevol possibilitat de visualització.  Diferents formats i persones, però amb el mateix objectiu de perpetuar el sistema autonòmic actual.

El president de CIU ha demanat modèstia, ja que res esta guanyat, i ha presentat l’eslògan escollit demanant fer campanya en positiu, i aspirar a millorar la feina, la formació, l’economia, l’educació i en definitiva la credibilitat i identitat, pel que fa als socialistes criden que volen més Catalunya, més estatut, i més justícia social, i volen capgirar les enquestes desfavorables, remarcant que no pactaran ni amb la dreta, ni amb els independentistes, i va enumerar les promeses en forma de llocs de treball i impuls social. Per la seva banda en Carod, parla de la bona feina del govern i lleis pensades pel país d’aquí 10 o 15 anys, i ha menyspreat les noves opcions independentistes, que titlla de projectes per mitja dotzena de convençuts, deixant enrere la resta de catalans, encara que per altra costat des del CCMA la persona posada pels republicans, nega qualsevol visualització d’aquests projectes, amb una clara decisió poc transparent i democràtica.

 

Els dos lemes de campanya son una broma més d’aquesta campanya de baixa intensitat, i de mediocritat absoluta catalanes, sense més finançament, sense més poder polític, i amb retallades diàries a les nostres competències, i atacs constants a la nostra identitat, parlen d’una Catalunya millor aspirant a millorar coses essencials, sense recursos ni sense el poder per decidir i incidir sobre aquestes matèries, el peix al cove s’ha acabat, ja que tot el peix ja esta venut, i l’estat espanyol ha deixat ben clar els límits, seguir jugant i enganyant a la gent amb aquest joc es d’un cinisme i irresponsabilitat fora de mida.  Per la seva banda el socialisme fa tota una sèrie de promeses en l’àmbit social ,que saben impossibles, per la senzilla raó que ells avalen l’espoli que patim, i confirmen i accepten la manca de poder polític per actuar com un govern de veritat, que tant sols viu del fum que ha venut tota la legislatura, com recentment la propaganda  de la instal·lació de l’empresa de cotxes xinesa Chery, que finalment anirà a terres turques, demostrant que sense poder, i sense ser un estat, poques oportunitats es tenen, cosa que fa que aquest progrés que volen vendre una mentida amb lletres majúscules. Els socis republicans del govern es dediquen a marginar i menysprear les noves opcions, que ja veuen amb preocupació, cosa que demostra en Carod, que sembla ha oblidat completament aquell objectiu del 2014, i ara ja ens parla de 10 a 15 anys, i suposo que quan arribem allí ho allargarem 15 més i anar fent.  Ja n’hi ha prou d’enganys sobre el projecte de l’estat propi, el seu full de ruta ha estat el poder pel poder, i el que abans definien com a normalitat en forma de varies opcions independentistes, ara titllen de projectes amb mitja dotzena de convençuts, i amb to de burla per la immediatesa que es pretén la independència, quan demostren que tant sols volen allargar les coses per no arribar-hi mai, i ara ja no hi ha excuses, utilitzen el joc brut dels mitjans oficials, que no fan cas del consell assessor, i marginaran qualsevol opció que ara no estigui al Parlament, en una clara mostra de protecció pels que no volen deixar les seves quotes de poder, i de mancances democràtiques.

 

En definitiva, son diferents versions de la misèria política que ens envolta, que des de diferents àmbits, tant sols volen arribar al poder encara que sigui per gestionar quatre engrunes, abans de voler donar el pas que el país necessita urgentment.

 

 

 

2 pensaments sobre “DIFERENTS VERSIONS DEL MATEIX OBJECTIU

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*