ALBERT CORTES MONSERRAT

Les declaracions de l’expresident espanyol, el socialista Felipe Gonzalez, sobre que va arribar a la seva taula la possibilitat de fer volar pels aires la cúpula etarra, posen de manifest que aquest personatge tenia ple coneixement de les operacions dels GAL, i deixa al descobert la seva sortida airosa d’aquest punt fosc tacat de sang, i que en qualsevol estat democràtic hauria estat motiu d’una investigació, i portar els culpables davant la justícia, cosa que a l’estat espanyol ha estat al contrari donant legalitat al terrorisme d’estat.

Aquest expresident, revela que va tenir la oportunitat única de liquidar tota la cúpula etarra desprès de saber d’una reunió d’aquesta a França amb tots els detalls, la seva negativa encara el genera dubtes per la sang innocent que podia salvar en el futur. No hi havia possibilitat de detenció, i per tant nomes cabia aquesta possibilitat. Va fer una defensa dels responsables de la lluita antiterrorista del moment Jose Barrionuevo i Rafael Vera, dels quals diu que no es van lucrar, i defensa l’ús del fons reservats que diu son legals i il·legals alhora. Destaca la corrupció del seu govern, i nega la responsabilitat amb els segrestos i assassinats de presumptes etarres comeses aquelles èpoques, tot i la condemna per exemple al General Galindo, que encara ara defensa, i li sembla un gran tipus. Els famosos assassinats de Lasa i Zabala sembla no dóna’ls-hi massa importància.

 

Realment, es inaudit que un President d’un estat pretesament democràtic confessi sense cap rubor, que va arribar a la seva taula la decisió de matar una sèrie de persones, i que ell en tenia la ultima responsabilitat, també ho es molt lloar un condemnat per la justícia per segrest i assassinat, com si les seves atrocitats no fossin importants, en aquesta espiral de poca vergonya parlar del destí dels fons reservats, sense importar el seu destí legal o il·legal, o sigui els impostos pagats per tots els ciutadans utilitzats per crear un grup militar amb llicencia per matar i torturar, amb el paraigües de l’estat com a solució al que anomenen el problema basc, eliminant qualsevol possibilitat de diàleg, i d’arribar al fons de la qüestió política que mai en volen parlar, es la típica recepta de la dictadura, llicencia per matar i poder sense límits, en aquest cas pagat per tots sense el nostre coneixement. La seva sortida indemne d’un cas que no s’aguantava per enlloc, que el President no en tingues coneixement, com ara ha confessat, es una prova més de la classe de personatges que van arribar al poder espanyol, desprès de la falsa transició, i on la corrupció i les formes obscures, i poc democràtiques estaven a l’ordre del dia, i encara avui segueixen el mateix patró evolucionat.

 

Aquest personatge en qualsevol altre estat mínimament democràtic hagués anat a parar entre reixes, per ser el responsable directe i amb les mans tacades de sang de tota una sèrie d’assassinats i tortures, que els anomenats GAL van perpetrar, ningú es pot creure el seu desconeixement, i si així fos, la seva actitud posterior i la seva no aptitud pel càrrec que ostentava seria manifesta. Aquests tipus de personatges que s’omplen la boca de democràcia, i que ara venen a Catalunya ha donar suport als socialistes catalans, tenen aquest currículum fosc i tenebrós, que de totes maneres ja lliga amb el camí que ens vol vendre aquest partit, i el destí que ens te reservat per Catalunya.

En definitiva, les mancances democràtiques de l’estat que malauradament encara ens te sota el seu domini, son cada dia més alarmants, i es un motiu més per fugir amb urgència cap a nous horitzons.