ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

ENQUESTES OFICIALS I PARANOIES SENSE FI

Sense categoria
La última onada d’enquestes oficials CEO,  ens porta una avantatge de 10 punts de CIU als socialistes, una davallada d’Esquerra, una possible entrada testimonial d’en Laporta, i com sempre la foscor a Reagrupament, i tot una sèrie de dades contradictòries que semblen més amanides que reals. Per la seva part a l’Estat espanyol s’ha doblat al castellà 20 segons de diàleg en català a la pel·lícula Agnòsia, quan altres llengües apareixen sempre subtitulades, en una clara mostra del respecte a la nostra llengua.

Segons el CEO, segueix un gran avantatge convergent, que ha baixat una mica amb l’explicació de que les altres formacions s’han posat en marxa, recuperació lenta d’Esquerra, i es constata que la gent comença a moure’s, i que l’electorat més fidel es el convergent i el popular, com també que l’entrada de noves formacions dependrà de la participació. El 64% de gent diu que anirà a votar, i en aquest cas no donen credibilitat a la xifra. Pel que fa l’aposta independentista s’eleva a un 25,2% i un 30,9 un Estat federal enfront d’un 34,7 que vol una comunitat autònoma. De totes maneres un 66% creu que tenim un nivell insuficient d’autonomia, tot això en base a unes 2000 entrevistes telefòniques. Per altra banda l’actor Eduardo Noriega, ha tret a la llum que el van fer doblar 20 segons de la pel·lícula esmentada al castellà, ja que era un diàleg en català. La sorpresa es que no s’ha subtitulat com es habitual, inclús en la mateixa obra amb diàlegs alemanys, que evidentment no son doblats. Noriega encara es pregunta quin problema hi havia en una obra ambientada a Barcelona es veiessin expressions en català, quan dobladors catalans denuncien que films catalans tenen problemes amb la subtitulació a l’estat espanyol, i acabant sent doblades, quan pel·lícules iranianes son admeses subtitulades sense cap problema.
La nova enquesta deixa força interrogants, i sembla més feta per sortir del pas que altra cosa, hi ha dades que se’ls dona fiabilitat, i altres com la participació no, en un clar cas d’incoherència, puja l’independentisme que en les dos versions estat o estat federal es majoritari, i les opcions que proclamarien la independència al Parlament treuen resultats ridículs, i algunes son ignorades com el cas de Reagrupament, o hi ha una esquizofrènia col·lectiva o ens volen enganyar. Un 66% veuen un nivell insuficient d’autonomia, i alhora del vot els partits que en diferents versions gestionaran aquesta autonomia de tercera son la gran majoria, moltes contradiccions que fan olor a socarrim, ja que es dona uns resultats pels nous partits que amb 2000 trucades evidentment son molt difícils d’extrapolar. La conclusió es que es vol més independència per un costat, votant partits de clara tendència autonomista, o ens hem tornat bojos o les dades no son tot l’encertades que ens volen fer veure.
El tema de la pel·lícula ratlla la xenofòbia lingüística a que ens te sotmesos l’estat, el que es vàlid per l’Iran, Austràlia o la Xina, no es vàlid per 20 segons de llengua catalana, els mateixos autors no entenen res d’aquesta paranoia totalment fora de si que gasten. Volen simplement fer veure una realitat a mida que evidentment desterri el català a Catalunya com si no existís. Aquesta mentalitat malaltissa la veiem cada dia, i lligant amb les enquestes no s’entén com la dignitat personal de cadascú, no rebutja viure lligat amb aquest estat totalment racista pel que fa a Catalunya, i que mai ens respectarà. Si l’enquesta es certa seria un cas clar per estudiar com es pot acceptar tanta injustícia amb naturalitat.
Aquesta es la realitat que tenim, i a les nostres mans esta canviar-ho.
 

 

 

  1. Nosaltres no ens trobem massa bé, Ell(o)s són irreversibles.
    Avui, al ‘carallibre’ m’he emprenyat amb alguns col·legues. Arran de la situació actual, els he fet remembrença de l’obra shakeasperiana Macbeth en què dialoga amb el rei i la necessitat que té l’ocupant de podrir la població del colonitzat. Fer-los que es barallasses entre ells fins corrompre’ls. I he acabat amb una frase solemnement vidriòlica:

    La Nació Catalana és molt més que una nació; Som un cotolengo.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.