INTERPRETACIONS A LA CARTA DE LES ENQUESTES

La campanya electoral avança, i avui hem conegut el racometre de Rac 1, on CIU frega la majoria absoluta, els socialistes segueixen amb mínims històrics, Esquerra confirma el seu enfonsament, i es dona possibilitats a Solidaritat, i com sempre es deixa fora del Parlament a Reagrupament.  Crec que  hi ha coses que fan olor a socarrim, i que no canviaran en el que queda de campanya, fruit d’unes tàctiques ben estudiades, i amb uns objectius molt clars que cal denunciar.

Efectivament, en aquesta enquesta els convergents es quedarien a 2 o 3 escons de la majoria absoluta, el PSOE-C baixaria 10 diputats, i arribaria als 28 amb prou feines, els populars perdrien un, però amb 13 recuperarien el tercer lloc, Esquerra confirma la seva trencadissa, amb una baixada de prop de 10 diputats, per aconseguir 11 o 12, Iniciativa seguiria entre 9 i 11 diputats, Ciudadanos sorprenentment augmentaria un per arribar 4. Pel que fa al partit de Laporta tindria possibilitats entre 0 a 3 diputats per Barcelona i Tarragona, seguit per Reagrupament que es quedaria fora.

 

Crec que la ciutadania hauria de reflexionar, i veure que una majoria absoluta de CIU seria molt perillosa pel país, un líder que no vol passar a la historia, i simplement vol ser un gestor més de la grisor autonòmica catalana, simplement ens farà perdre 4 anys més sense cap poder real, i amb una proposta econòmica que quedarà oblidada i guardada amb un calaix, substituïda pel peix al cove, que tants enganys ha portat en aquest país. Pel que fa als socialistes, la seva deriva nacionalista espanyola, i l’abandonament total de la defensa dels nostres interessos, els augura una forta baixada que crec molt positiva per Catalunya, i crec que amb la negativa de reeditar el tripartit, i la negació de la sociovergencia, s’han tancat totes les portes per anar al govern, conscients que la davallada es important, pel que fa als Populars, i el seu discurs de la por i la demagògia amb la immigració, no els portarà millors resultats, tant sols mantenir la seva bossa de votants rancis, que al iguals que els socialistes, sembla que el seu propi futur els importa ben poc. Esquerra confirma les previsions, i patirà un càstig sever, crec que guanyat a pols, i amb unes promeses electorals que tenen molt poca credibilitat, ja que els fets sempre donen i treuen raons, i la veritat es que els fets han deixat aquest partit històric amb credibilitat zero. Iniciativa lògicament ha de notar el desgast del gover,n i un líder que ha protagonitzat espectacles lamentables aquí i a Madrid, deixant la dignitat del país per terra.

 

Pel que fa a Ciudadanos, costa de creure que un partit que ha acabat dividit en tres parts, i amb un sol discurs xenòfob contra la llengua catalana, i qualsevol identitat pròpia, pugui treure rendiment. Solidaritat sembla que des de l’establishment es considera el mal menor a pagar per visualitzar l’independentisme, i li dona possibilitats sempre per influir en els possibles votants mobilitzats per l’estat propi, que amb diferencia de Reagrupament, una opció més consolidada i seriosa, mai li dona cap oportunitat. Si mirem per circumscripcions, he arribat a llegir que Solidaritat no treu representació fora de Barcelona per culpa de Reagrupament, crec que aquest titular ja delata per on van les intencions, ja que la lectura podria ser a la inversa, i naturalment no es fa. Una enquesta de 1000 persones, on 18 opten per Solidaritat i 12 per Reagrupament mai pot ser significativa, si que ho es quan una te més mitjans econòmics, i ha utilitzat la mentida com arma electoral contra la segona, primer en forma de OPA hostil, i ara provocant en certa mesura l’afer del Cercle Català de Negocis, i sempre negant la unitat.

 

Son coses que donen a pensa,r i entendre que la vertadera arma que fa por a la classe autonomista es Reagrupament,  i que  volen apagar com sigui la seva flama, i evitar entri al Parlament, i pugui gaudir d’uns mitjans que amplificaran el seu missatge mil per mil, i que ara te prohibits.

 

En definitiva, cal mobilitzar el votant independentista i l’esperit del 10 de juliol, que nomes passa per votar una opció descaradament independentista, i no més del mateix.

4 pensaments sobre “INTERPRETACIONS A LA CARTA DE LES ENQUESTES

  1. Es poc intel·ligent pensar que la culpa d´uns mals resultats tal i com  detecten les enquestes es sempre dels altres o són fruït d´una conspiració o el que es pitjor dels electors que no saben distingir quina és l’ opció “descaradament independentista”. Si Reagrupament no surt de les enquestes es simplement per haver fet un treball del tot deficient, amb errades importants, como no saber llegir la realitat, ni la correlació de forces, ni la importància de les institucions en la reconstrucció nacional, ni que suposa realment una política de regeneració democràtica, que  ha tingut molt poc a veure, amb les decisions preses des de dalt i la manca de debat intern.  

  2. De fet, si consideres que el 50% s’abstindrà (54% de participació projectada) i que un 22% diu que no té el vot definit, tens que 8 opten per solidaritat i 5 per Reagrupament.

    I d’aquí n’extreuen les grans conclusions.

    I en una enquesta telefònica. Vés a saber si els votants d’un o l’altre estan treballant a l’hora que es fan les entrevistes, o no volen que els maregin.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*