ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

EL CARA A CARA VIRTUAL I COM PRENDRE EL PEL A LA GENT

Sense categoria

Sembla ser que el que en qualsevol democràcia es un fet contrastat i absolutament normal, com per exemple, amb la ultima campanya americana, on la infinitat de debats cara a cara van servir per apropar els missatges a tot el territori, aquí es un fet sobrenatural i perfectament calculat, on el que s’analitza son les repercussions en la imatge del candidat, i no la transparència del debat argumental.  Per altra banda, n’hi ha que sembla que han descobert ara que les aspiracions de més autogovern per Catalunya, han acabat amb l’estat autonòmic.

El PSOE-C sembla ha donat per trencades les negociacions per un debat cara a cara entre els dos principals candidats, Montilla i Mas, per les declaracions del convergent Felip Puig, de considerar un insult a la intel·ligència dels electors fer un dels dos debats en castellà. Els socialistes segueixen defensant que volen arribar a la màxima audiència, sobretot els indecisos i abstencionistes, i titlla de greus les declaracions de Puig, que semblen negar que una part de la població veu cadenes de difusió estatal, parlin la llengua que parlin. Per embolicar-ho encara més, en Duran es a favor d’un debat en castellà per tot l’estat, ja que els resultats catalans també poden tenir conseqüències a tot  l’estat.   Per un altre costat, en Ridao per part d’Esquerra ha assegurat que el pacte PSOE-PP per la renovació del TC, posa fi al desenvolupament de l’autogovern català, ja que els magistrats escollits no tenen cap sensibilitat autonòmica, i mantindran la línia engegada fins ara, sense fer cas als candidats presentats pel parlament català a Madrid.

 

Realment la deriva socialista cap aquest nacionalisme espanyol ranci que pot practicar Ciudadanos o el Partit Popular, sembla no tenir aturador.  Ara resulta que totes les lloances per la immersió lingüística, la promoció del català en tots els àmbits, queden en un no res, ja que per arribar a una part important de la població catalana, s’ha de fer un debat en castellà, donant per suposat que amb la llengua pròpia de Catalunya no l’entendrien, i amb aquesta paritat que signaria el mateix Albert Rivera, i la seva realitat virtual. En aquest cas estic d’acord amb en Puig, que es un vertader insult, i una desqualificació a la identitat catalana, que no pot acceptar desvirtuar la realitat admetent que te dues llengües per igual com a dos tresors, quan tots sabem que no es així.  No m’imagino altres estats fent debats amb llengües que no siguin la seva pròpia per arribar a més gent, o el mateix estat espanyol en la seva campanya electoral, fent debats en català per exemple, per arribar millor a la ciutadania.  No ho faran perquè el tema de la cooficialitat es pura demagògia, i tots sabem que hi ha una llengua de primera divisió, i unes de tercera que sobreviuen nomes per la forta identitat dels seus pobles respectius, i no pel suport i promoció de l’estat. En Duran i la seva mentalitat hispanocentrica, encara va més lluny, i els vol fer per tot l’estat, desvirtuant encara més les nostres pròpies eleccions, que no veig que els pot importar a un senyor d’Extremadura posem pel cas.  Aquest seguiment dia a dia a nivell mundial, nomes el conec amb el cas americà, i amb la lògica de que es la primera potencia mundial, cosa que crec que Catalunya no ho es. De totes maneres aquest debat entre dos autonomistes, tampoc li veig un gran interès per contrastar idees més enllà de la façana, i donant per suposat que tal com va succeir a l’estat espanyol amb els debats Zapatero – Rajoy, tot estava previst i calculat abans de començar, sense cap espai a la improvisació, fruit de la poca qualitat democràtica.

 

Per últim la desesperació d’en Ridao, i els magistrats contraris a Catalunya que capitanejaran el futur TC, no es res més que pura demagògia, ja que el Sr. Aja proposat pel govern català, i fundador del Foro Babel, no era precisament un gran entusiasta de Catalunya, i aquest si tenia la benedicció d’Esquerra.  De totes maneres que l’autogovern ha arribat al màxim, es un fet ja constatat fa temps i validat per les decisions i òrgans de poder espanyols, no es un descobriment d’ara. El més increïble es seguir apostant dins el mateix sistema sabent tot això, i no voler canviar-lo sense falses promeses com un referèndum impossible dins aquesta legalitat.

 

En definitiva, un miratge autonòmic que esgota els arguments entre els seus partidaris, si es que mai n’hi ha hagut cap.

  1. Zapatero diu que Madrid és la única comunidad autonòma que compleix, per què viu de l’expoli centralitzador de totes les altres i ves a saber en realitat no és la causa de la crisi.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.