ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

EL DIA EN HONOR AL GENOCIDI, NO GRACIES

Sense categoria
Avui dia 12 d’octubre, evidentment aquest bloc no fa festa, es el dia que teòricament celebren el descobriment d’Amèrica, i aquest concepte lligat a la hispanitat, que tant bon record ha provocat als països llatinoamericans que la van patir amb primera persona, amb un genocidi cultural i humà difícil de pair, al mateix temps i sota la influencia de Castella, altres nacions hem patit aquesta manera de fer durant la historia plena d’imposicions, i drets de sang que res tenen a veure amb el nostre tarannà.

Catalunya, es una nació amb una consciència nacional, una identitat forjada al llarg de la historia, i una manera de fer molt allunyada de la celebració del genocidi de la hispanitat, que com a festa nacional es va començar a celebrar el 1918, però fins el 1939 amb la dictadura franquista no agafa volada com el dia de la raça, i l’exaltació de l’afany colonitzador de Castella, que contrasta amb la progressiva pèrdua de poder de l’imperi fins el dia d’avui, on tant sols les ciutats de Ceuta i Melilla al Marroc, i les nacions sota control de Castella, com son Galícia, Euskadi i Catalunya segueixen sota el poder hispànic, amb el dubtós honor de ser les ultimes colònies. De fet el president Pujol, ja va intentar canviar aquesta festivitat pel dia tradicional català de Sant Joan, ja que l’Estat te dues festes nacionals, la del 12 d’octubre i el 6 de desembre, honorant la Constitució, però el govern de  Felipe Gonzalez ho va rebutjar. Aquesta edició i seguin el perfil indigne del càrrec que ostenta, el President Montilla torna a la desfilada al costat de la Carme Chacon, què ja ha argumentat que en moments com aquests no s’està per aventures inconstitucionals, i que Montilla al emigrar de Cordoba i treballar i estudiar alhora,  esta més preparat per sortir de la crisi. A Barcelona la manifestació de grups feixistes en una decisió sorprenent es torna a portar al mig de Barcelona. Aquesta Espanya orgullosa, i amb la boca plena de plurinacionalitat, resulta que te una llei que permet ilegalitzar partits com Batasuna, i per altra banda defensa que totes les idees son defensables amb democràcia.
Realment, crec que aquests que parlen de la Catalunya irreal per reivindicar la nostra catalanitat, haurien de reflexionar, i veure el fervor de la festa al nostre territori, i la participació a les manifestacions amb tocs feixistes de cada any. Francament no veig el milió i mig de persones del 10 de juliol reivindicant la unitat de la pàtria. La història no es pot canviar, ni amagar, però el paper hispànic a les terres americanes no es per estar orgullós, un genocidi cultural i sagnant indigne de qualsevol civilització, i que marca el tarannà de Castella, i que suposo deixa en evidència aquells que encara volen promocionar allò de “la madre patria”. Aquesta demostració de força militar en plena crisi ,es força immoral, i suposo que deu ser la violència que es referia en Corbacho per un procés d’independència pacífic. La Chacon un cop més, qualifica d’aventures tot el que no esta a la Constitució, posant per davant aquesta llei hereva del franquisme per davant de la democràcia i la llibertat de les persones. Al seu costat el president català demostra que ha perdut qualsevol engruna de dignitat, i davant la nostra situació critica davant l’estat, demostra la seva submissió i prioritat pels líders del seu partit a Madrid, davant dels interessos de la població catalana, per altra banda res de nou.
Un poble per ser valorat i respectat, ha de mantenir unes quotes de dignitat, i evidentment el President Montilla no arriba als mínims exigibles. El suport a un acte que honora un estat amb un passat tant tenebrós, i un present amb greus mancances democràtiques, que no tenen cap previsió de canviar, es un acte que posa fi a aquest període gris de la Generalitat, i que resumeix força be el període que ens ha tocat viure.
En definitiva, avui no hi ha res mes a celebrar, que desitjar que el proper 12 d’octubre ens mirem aquesta festa com una cosa llunyana, i que formi part del passat del nostre propi estat.
 
 
 

.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.