ALBERT CORTES MONSERRAT

El conseller de Política territorial Joaquim Nadal, ha afirmat que els serveis públics que rep el ciutadà de Catalunya en relació als impostos que paga, son notables i superiors a la mitjana europea, i per tant no ens podem queixar. Unes afirmacions que parlen per si soles. Aquestes van acompanyades dels problemes de comunicació entre els tres tenors de Solidaritat i Reagrupament, tot això en l’època d’Internet, mòbil, i mil i un sistemes de contacte entre les persones, si es que veritablement en tenen intenció, esclar.

El socialista Nadal s’ha superat a si mateix, i ara ens vol vendre la nostra situació privilegiada entre el que paguem, i el que rebem en forma de serveis, ho explica mitjançant  la subvenció del 60% del transport públic, i ha qualificat de globus sonda la pujada dels impostos de Blanco.  Realment un cop el federalisme ha mort, de fet mai ha existit, els arguments per força han de recaure amb barbaritats com aquestes, què el desqualifiquen per ocupar qualsevol càrrec públic en la seva vida. Suposo que ens pren per estúpids, que no sabem que cada any hi ha 22 mil milions que marxen i no tornen, i suposo que es pensa que no sabem que entre el 85 i el 05 per posar un exemple, les inversions en autovies han estat per Madrid 200 quilometres,  i per Catalunya 20, a l’aeroport de Barajas 300 milions, al Prat 12,7 milions. Del total de beques aportades a Madrid li corresponen un 58% a Catalunya un 5. Veiem les infraestructures deficitàries radials en alta velocitat, o aèries com l’aeroport de Ciudad Rea,l o grans autopistes gratuïtes, o ordinadors per alumne, o gratuïtat en llibres de l’escola, o en determinades vacunes, i un llarg etcètera, que nosaltres que hem contribuït amb el 10 % del nostre PIB, fet insòlit mundial, recordo que Alemanya no deixa passar del 4, i que gaudim del que cada dia veiem, unes autopistes de peatge, un aeroport que te prohibit ser un hub intercontinental, unes infraestructures envellides per falta d’inversions, un corredor mediterrani que no arriba,  i mil coses més que ens fa situar en el lloc que ens trobem, això si, segons el conseller Nadal no ens queixarem. Ja n’hi ha prou d’aquest cinisme, i de prendre el pel a la bona gent. La situació es insostenible, i no te cap més sortida que el nostre propi estat.

Pel que fa a les comunicacions, i com va dir en Carles Mòra a la Universitat Catalana d’estiu a Prada, el país se’ns mor, i l’enemic es l’immobilisme, deixant clar que si no aconseguim una llista unitària no tindrem perdó.  No s’hi val seguir posant excuses com han fet des de Solidaritat per la dificultat de comunicar-se amb Carretero, i troba una data per reunir-se, prou de personalismes i interessos creats, que no coneixen els mòbils, els fax, els emails, o un mitjà de transport per trobar-se directament allà on sigui i comportar-se com a persones amb seny. A qui es pensen que fan mal actuant així, com molt be a dit en Móra, el país esta cansat, i vol una nova il·lusió que el permeti seguir endavant, cap partit al Parlament vol fer un pas endavant per trencar la situació, però la gent vol respostes,  i vol veure una proposta seriosa, no vol excuses que no val la pena ni comentar del mesquines que son. Tothom haurà de cedir alguna cosa, però l’objectiu final segueix aquí, i tots el volem i el volem ara, abans no sigui massa tard.  No pot ser que per personalismes interessats, per immaduresa, o simplement per maldat, es malbarati les il·lusions de tot un poble, prou de ximpleries, i a qui li toqui que ho parli, i ho deixi al sac i ben lligat, o senzillament haurem fet un favor als nostres enèmics de sempre, i un ridícul difícil d’acceptar.