LA VENDA DE LA REALITAT VIRTUAL

Aquests dies on veiem que les plataformes que volen la coalició o llista unitària es van multiplicant, amb la última aparició de Laporta, i la seva Solidaritat Catalana, i on de moment Reagrupament es la única associació que ha fet els deures, i te una llista al Parlament aprovada, i que pel be del projecte esperem que s’arribi a una sola llista, mentrestant des del nacionalisme espanyol es segueix donant visions esbiaixades de la realitat, com a tàctica per confondre la ciutadania amb una realitat que poc te a veure amb el món real, i que tant solts te l’objectiu d’afeblir qualsevol identitat que no sigui la seva.

La presidenta del Partit popular de Catalunya, l’Alicia Sanchez Camacho, ha criticat que PSC i CIU atorguin llibertat de vot per la ILP dels toros, i ho ha interpretat com una coartada perquè el veto prosperi. Diu que volen convertir Catalunya en terra de prohibicions, amb exemples com les curses de braus, no permetre retolar en castellà, o que els empresaris del cinema no puguin triar la llengua de les seves pel·lícules. També ha assegurat que l’estatut català  no s’ha retallat, sinó que s’ha emmarcat dins la Constitució, què esta per damunt de tot. Diu que respecta als independentistes, però també el demana pels que no ho son, ja que Catalunya es plural, com estimar dos fills. Per un altre costat el ministre de Foment espanyol Jose Blanco,  ha assegurat que Catalunya ha estat la primera comunitat en inversió pública des del 2004, i diu que surt afavorida amb la reprogramació en relació amb la resta d’Espanya, ja que tots els grans projectes seguiran endavant. Diu que no admet la paraula greuge, i que Zapatero es el president que més s’ha compromès amb Catalunya, en contraposició al PP que nomes l’ha atacat.
El cinisme d’aquests dos personatges no te límits, l’Alícia critica  la llibertat de vot com una coartada, quan precisament la lliure elecció personal mai pot ser un fre de la democràcia, en canvi les ordres del seu partit anul·lant la voluntat o consciència individual dels seus diputats, si que es una coartada. Em treu tres exemples de prohibicions falsos, si es produeix el de les curses de toros, serà per ser un territori que respecta la vida i va contra el maltractament, el clàssic de no retolar en castellà, quan realment la llei multa per no retolar en català cosa molt diferent, i que algú li hauria de dir, ja que ja cansa una mica, i respecte el cinema fer una llei de 50 a 50 en cada idioma, i no el 97 a 3 favorable al castellà actual, es simplement més just. Pel que fa a l’estatut dir que no s’ha retallat, sinó adequat a la norma intocable i màxima, es simplement manipular la realitat, i posar aquesta llei per davant de la democràcia, demanar respecte pels nacionalistes espanyols quan precisament ells no en tenen cap per cap identitat diferent, es simplement repulsiu.
El ministre Blanco tergiversa les xifres, i s’atreveix a col·locar Catalunya al capdavant de les inversions, quan sap perfectament que es mentida, i que una cosa es obra projectada i altra executada, i amb aquest diferencial som els campions absoluts, i així ens trobem amb les infraestructures obsoletes que tenim. De la retallada dir-li reprogramació ja es de jutjat de guàrdia, ja que sap perfectament que la tisorada perjudica greument la preocupant economia catalana. Finalment lloar el compromís de Zapatero amb Catalunya, quan no parat d’incomplir una rere l’altra totes les promeses al territori català, i treure l’exemple dolent del PP, quan ells saben que son igual o pitjors,  es d’un cinisme insultant.
En definitiva, la manipulació de la realitat, nomes es cura amb coneixement i sabent de que es parla, i això només depèn de cada individu, i les seves inquietuds personals i col·lectives.



 






2 pensaments sobre “LA VENDA DE LA REALITAT VIRTUAL

  1. El catalanet no respon davant l’allau de mentides dels espanyols. Es queda calladet en el seu raconet i fen la feia de cada dia. No li agrada molestar. Els espanyols gaudeixen d’una gran maquinària mediàtica potent i extensa que arriba a cada racó del país i costa molt lluitar contra aquest fet.

    Si a aquest fet s’afegeix la manca de visió de país dels nostres polítics, ja tenim el coktel ideal per a Espanya: qui dia passa, any empeny i que els catalanets es vagin enfadant entre ells… molt trist.

    Potser el catalanet no està preparat per tenir una nació?
    Potser el catalanet no se la mereix?
    Potser estem còmodes dins a Espanya, perquè no som tan diferents a ells o sóm sadomassoquistes?

    Salut i (in)dependència

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*