ÈPOQUES D?ESCOLANETS I MAJORDOMS

Aquestes últimes hores els dos partits majoritaris al Parlament, s’han definit un a l’altre perfectament, encara que malauradament els dos tenen raó, i el que ho ha pagat amb escreix ha estat Catalunya. Artur Mas ha acusat al President Montilla de ser l’escolanet de Zapatero, cosa àmpliament demostrada, mentrestant des de les files socialistes se li ha dit a Mas que ha estat majordom d’Aznar, i ara ho vol ser de Rajoy, cosa que tampoc s’allunya massa de la realitat. Prioritat absoluta per aquests partides autonomistes de cara a les eleccions, i el problema de fons ni tocar-lo per no prendre mal.  Aquests son els nostres polítics.

El candidat de CIU Artur Mas, diu que ja s’ha acabat que un president de la Generalitat faci de simple escolanet d’un president espanyol, ja que això es una nació, i aquesta parla amb un altra de tu a tu, en aquest context Duran exigeix per l’interés del país, que surti de les urnes un govern fort i amb mans lliures, criticant la decisió del PSOE-C de no votar el mateix al Parlament que a Madrid. Han demanat un govern segur, i amb generositat i patriotisme. Per un altra banda demanen eleccions aviat per deixar-ho amb una batalla entre un tercer tripartit o un govern de CIU.  Al mateix temps en Daniel Fernandez, portaveu al congrés del submís i inexistent grup socialista, ha respost amb la docilitat de Mas davant Aznar, i lloant el president del que diu que en tot moment ha actuat amb responsabilitat per damunt d’interessos partidistes, i actuant amb la única ambició del poder.
El Sr. Artur Mas te tot el dret a denunciar la submissió escandalosa del President català, i el seu partit davant el govern espanyol, que d’altra banda no es cap novetat, sempre ha estat així, ara un altra cosa es fer veure que amb el seu partit al govern això canviarà, quan sap que no es així, aquest diàleg tu a tu que diu ens correspon com a nació, sap perfectament que amb 30 anys d’autonomia espanyola mai ha existit, i ara tampoc hi serà, senzillament perquè estem parlant d’un estat amb tot el que això comporta, i una simple regió autonòmica com sempre ens han considerat sense veu ni vot, ja va intentar Pujol durant tota la seva etapa, fer-nos creure que hi havia un pacte, i que estàvem al mateix nivell, després el tripartit i la seva bilateralitat ha seguit el mateix camí, però finalment la farsa ha quedat demostrada que era una pura fantasia. El seu partit no vol la independència per la nostra immaduresa, però vol apostar a favor del dret a decidir, en matèries que hi hagi una gran majoria que li doni suport, i finalment rebre la negativa de Madrid corresponent. Es un joc miserable i vertaderament immadur. Fan de l’aposta tripartit o CIU el referent, quan saben que aquesta no es la qüestió, el govern podrà ser més seriós, cosa que no costarà gaire, però el nivell de poder serà exactament el mateix. La vertadera decisió es autonomisme o estat propi, aquesta es la decisió que la gent haurà de prendre, i de moment pel que sembla els dos partits majoritaris a Catalunya estan en el mateix bàndol de la primera opció.
Respecte la resposta socialista, i aquest compromís del President davant el partit, es tant miserable que fa riure per no plorar, la setmana passada no van ser capaços de votar un preàmbul sense cap valor aprovat al Parlament per iniciativa seva, per no desmarcar-se del PSOE a Madrid.  Han desaprofitat totalment uns valuosos 25 diputats al Congrés, que no han tingut cap altra prioritat que seguir els mandats de Zapatero, i s’han oblidat totalment dels interessos catalans votant contra la llengua, les infraestructures, el finançament, i fins hi tot ara contra preàmbuls de pa sucat amb oli.
En definitiva, i com deia aquell famós entrenador “teatro del bueno”, però que hores d’ara ja no pot enganyar a massa gent.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

4 pensaments sobre “ÈPOQUES D?ESCOLANETS I MAJORDOMS

  1. Hi ha un detall en el qual em sebla que els catalans ens equivoquem, parlem de la submissió dels diputats del PSC al PSOE, aquí ens equivoquem en el llenguatge com moltes altres vegades.
    No hi ha submissió, senzilament perquè són lo mateix.
    Als 25 miserables que voten lo mateix que el PSOE, no ho fan perquè el PSOE els obliga o els colla, són prou espanyolistes i anticatalans per si sols, com perquè el psoe s’hagi d’esforçar el mínim o gens perquè votin contra Catalunya.
    A mi se m’inflen els ous quan surt algú hi diu que se n’ha donat compte que són lo mateix -no ho dic per tu- que no ens preguin per imbècils, ja fa 30 anys d’aquesta cançoneta.
    Vull dir que de novetat cap.

  2. Crec que cada vegada, cada dia que passa, estan apareixen tres blocs de votants. Un bloc seria el votant-robot de sempre que votarà al seu partidet creient-se el que diu el seu líder de fireta. Un altre bloc seria el que està fins els c. dels polítics i no votarà. El tercer bloc seria el votant independentista, format per l’indenpendestista de sempre però amb un reforçament de les seves idees i el nou independentista, aparegut a causa dels darrers aconteixements.

    Com ja he dit en algun correu meu, crec que si no hi ha un gran traspàs de vots del segon bloc al tercer, ho tenim fotut. La única esperança és la votació massiva de la opció independentista de la gent que n’està farta.

    L’abtenció ha de veure que només hi ha una opció per tot aquest merder. Els grans canvis passen quan la majoria de la població es mou i actua. I ara seria votant, gent que mai hagi votat,  gent que estigui farta del seu partidet i hagi “vist la llum”… El números no surten pensant únicament en traspassos de vots.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*