LA PROPOSTA DE LAPORTA
Avui, Joan Laporta ha tret el cap, i ha etzibat la seva proposta acompanyat de Lopez Tena i Uriel Bertran, en forma d’una gran coalició per la declaració unilateral d’independència, amb el nom de Solidaritat Catalana, tal com va passar al voltant de Francesc Macià el 1906, a convidat a tots els partits parlamentaris catalans, plataformes sobiranistes, associacions i partits extraparlamentaris, a unir-se al projecte com una única forma de donar el cop definitiu en les properes eleccions, i deixant de banda ideologies per centrar-te en la qüestió nacional.
La sentència del TC ha deixat en res l’autogovern català, i el final de la via autonomista, davant les dificultats per articular aquesta proposta conjunta pels típics personalisme i divergències entre independentistes, presenta aquesta proposta per explicar els avantatges d’un estat propi, i permetre explotar tot el potencial de Catalunya dins la Unió Europea. Posen l’exemple de la manifestació del 10 de juliol com fita a seguir, i per tant conviden totes les organitzacions, des de CIU, ERC o ICV a UDC, Reagrupament, CUP, EPM i Democràcia Catalana, per aconseguir aquesta candidatura unitària, amb el compromís de la proclamació de la independència en la propera legislatura, i validar-la per un referèndum, i demanen organitzar assemblees locals a l’estil de les Consultes per desenvolupar el projecte.
Em sembla lloable aquesta proposta, que de fet Reagrupament sempre ha defensat, però cal tenir en compte unes consideracions a destacar, el poder del bloc unionista que no vol que Catalunya es mogui un mil·límetre, i format ara per PP, PSOE-C i Ciudadanos, tot hi anar a la baixa no es pot infravalorar, per Ciudadanos ja han titllat de colpista a Laporta per la proposta, ja que pretén vulnerar la legalitat des de les institucions, caldria explicar-li al portaveu d’aquest partit xenòfob, que totes les independències, que son moltes, tard o d’hora han vulnerat la legalitat que les oprimia, des de dins o des de fora, altrament encara hi hauria una repartició del món amb els mateixos estats que la edat mitjana. Per part socialista, i desprès d’aprovar una resolució indignant al Parlament amb el Preàmbul de l’Estatut, ara un cop a Madrid, ni tant sols això hi donaran suport, ja que els seus caps a Madrid no els agrada la proposta, demostrant un cop més la inutilitat dels seus 25 diputats a Madrid, i les seves vertaderes intencions que res tenen a veure amb Catalunya. Tanmateix i respecte les adhesions demanades, no espero que CIU, ERC o ICV facin el pas, ja que per ells els seus partidets son el principal, i les eleccions son a la vora, i com es sabut el país passa a un segon terme davant el repartiment de les engrunes autonòmiques, si que espero que els militants i votants farts de tanta hipocresia barata facin el pas, per anar de cara al gra, i no es deixin entabanar pel dret a decidir de CIU no se sap ben be el que, o les grans proclames d’Esquerra recuperades desprès de 7 anys de pluja fina, i oblit nacional. Per coherència, el primer exemple hauria de ser el pas d’en Lopez Tena i Bertran al nou projecte, i en el cas del segon l’abandó de l’escó, i en tots dos la militància dels seus respectius partits que els hauran desautoritzat per segon cop en pocs dies, i no es pot nedar i guardar la roba, ja que el missatge no es creïble.
Pel que fa a la resta, la recepta es generositat, i una llista el més potent possible, i on tothom vagi a una pel mateix objectiu, sense quotes ni personalismes de cap mena, i renunciant per exemple les CUP a temes com el socialisme o els Països catalans, per una lluita comuna, que un cop assolida ja hi haurà temps de donar-li forma a càrrec dels ciutadans.
El pas ja esta fet, i ara cal lligar tot el tema per aquest front comú, que si s’assoleix, crec que serà una molt dolenta noticia per l’unionisme, i pels partits que en quedin al marge, que seguiran amb uns discursos sense cap credibilitat i sense res que oferir. La responsabilitat serà clau per portar-ho a bon port, i la imatge de Laporta es un valor afegit que pot ser decisiu.