ALBERT CORTES MONSERRAT

Una vegada acabat el debat de política general al Congrés de Madrid, i a la espera de les resolucions, ha quedat clara la proposta socialista, que resumiria amb acatar i callar, més enllà de gestos cara a la galeria, tant dels socialistes catalans com el del President espanyol Zapatero. De moment a Catalunya, i desprès de la vergonyosa revocació de la IP i la negació de la ILP pel dret a decidir, sembla que de moment no hi ha acord per la resolució unitària, i Esquerra amb les seves contradiccions habituals en presentarà una pròpia per avançar cap a la independència.  De totes maneres, la llunyania del missatge de la poblaci,ó i els fets de la classe política cada cop son més allunyats.

Zapatero ha tornat a repartir promeses sobre l’Estatut, què evidentment ja no tenen cap credibilitat, amb afirmacions tant sorprenents, com que la decisió de que el català no pot ser l’única llengua vehicular en l’ensenyamen,t i que deixa la porta oberta a revisar la immersió lingüística, no suposarà una agressió pel català, ja que si l’estatut ho regula tot, el pluralisme polític es veuria perjudicat, i si un dia hi ha una majoria política a Catalunya que opti pel castellà, s’haurà de respectar. Es com si la constitució ho hagués regulat tot. També  ens diu que avaluarà la possibilitat que alguns aspectes que han estat declarats anticonstitucionals no per raons de fons, sinó per la norma per regular-los, puguin ser abordats. Ens diu que ha estat i serà sensible a la defensa dels catalans de la seva identitat, i ho justifica dient que el concepte nació entès com jurídica i constitucional es la nació espanyola, encara que en algunes comunitats hi ha ciutadans que consideren que formen part d’un altra nació, però no els podem tancar la boca, perquè en democràcia això no es pot fer, i ha insistit que el desenvolupament de l’Espanya autonòmica i plural, ha estat una constant en aquests anys.

Realment aquest president espanyol desprès de la humiliació del TC, ens torna a prendre per imbecils, i segueix la seva burla a Catalunya. El partit socialista es un dels grans responsables d’aquest frau de democràcia espanyola, i d’aquest pensament únic en matèria nacional, igual a l’altre gran partit espanyol. Persones com Alfonso Guerra amb el seu “nos lo hemos cepillao”, o la Carme Chacon demanant a les formacions que donen suport a l’estatut alçada de mires, i apostar per una resolució on el PSOE hi tingui cabuda.  Aquests dos personatges, son un exemple clara del tarannà radical espanyol que regna en aquest partit. Resulta que treure les poques quotes de visualització que te la nostra llengua a la nostra terra, en benefici de la imposada per l’estat, no es una agressió, i a més ara es normal que un Parlament faci canviar de llengua a tot un territori com si res, suposo que si això passes al Congreso madrileny, vull creure que ho trobarien normal, i renunciarien al castellà. Ens parla de recuperar aspectes, no els de fons, o sigui la gran minoria de la retallada, i ho vol vendre com una gran meravella, acusant l’estatut de rigidesa, precisament quan la Constitució espanyola te com a gran característica la seva impossibilitat de renovació, i uns elements que recorden molt la passada dictadura. Ens diu que es sensible a la nostra identitat, i suposo com a desig amagat diu que aquests que creuen que son una nació diferent no se’ls pot tancar la boca, m’agradaria saber que han estat fent durant els 30 anys de falsa democràcia, sinó precisament tancar la boca a aquest sector, prohibir tot un sector de població basca, i aprofitar per fer un frau democràtic, i a Catalunya retallar la voluntat popular de la gent, o sigui que de desenvolupament i Espanya plural res de res.

El cinisme d’en Zapatero nomes es comparable a la passivitat i la mediocritat dels partits politics catalans sempre mesells, i mai amb ganes de plantar cara, i dir les coses pel seu nom,  sobretot obeir els mandats de la ciutadania que s’ha expressat amb una gran claredat.