Els fets des de la Manifestació de dissabte es mouen amb rapidesa, la paraula més anomenada es buscar la unitat, un terme que per si sol no vol dir res, ja que la finalitat de la unitat es el que interessa, altra manera no te cap interès real.Davant el missatge clar de la ciutadania, els partits del Parlament han respost retallant el dret a decidir en forma de negativa a la IP i la ILP, pel Referèndum promogut per Lopez Tena i Uriel Bertran. Es un fet greu nomes tres dies desprès de desfilar darrera una pancarta que deia “Som una nació, nosaltres decidim”, es una autentica burla del poble, què ha de suportar la mediocritat d’aquesta classe política, i les seves tàctiques electorals de curta volada. Les properes eleccions hi ha la possibilitat de fer net, i escombrar tota aquesta mediocritat que actua com a vertader tap, per la recerca del somni d’aquest país.
Aquest matí l’Artur Mas, ha posat com a condició per la famosa resolució unitària que el lema de la manifestació era el comú denominador per tots els partits, i que amb aquesta base del dret a decidir donarien el seu suport, però la sorpresa ha estat que la IP admesa a tràmit per un Referèndum per les nostres llibertats fa unes setmanes, avui ha tornat a ser votada per la Mesa del Parlament, i el vot contrari de PSOE i PP, s’hi ha afegit CIU i ICV deixant la iniciativa en res, posteriorment el pla B que era una ILP amb un estil com el de la Diagonal, també ha estat denegada amb el vot unànime de tots els partits. La indignació dels seus promotors i actors destacats de les Consultes Populars, Tena i Bertran, ha fet que dimitissin dels seus respectius Consells Nacionals a CIU i ERC respectivament, i han parlat de limitació de la democràcia, o un sistema polític podrit.De fet han recordat que reconsiderar aquestes iniciatives no apareix a la llei, però veuen inútil presentar un recurs. La idea parlamentaria ha estat que Catalunya no te competències per decidir el seu futur en el marc autonòmic, i s’ha donat el cas del canvi de idea de CIU, i les contradiccions d’ERC votant a favor de la IP i en contra de la ILP, demostrant un cop més que les seves paraules d’independència son una cortina de fum.
Realment jo creia que la via de la IP no era la forma de gastar energies inútils que al final haguessin trobat la negativa del Parlament, i per suposat de l’Estat, però era una iniciativa legitima i democràtica , per mostrar un cop més el suport pel projecte.Dit això, la mesquinesa d’aquests partits que tot el dia tenen la paraula unitat a la boca, amb l’objectiu de no fer res.Mes d’un milió de persones va expressar el seu parer en forma d’independència, i ells segueixen a la seva, amb les seves falses promeses, i la seva covardia per no fer absolutament cap pas coherent per escoltar i avançar. Es queixen que Espanya no ens escolta, però es mentida, ells si que ens escolten, i utilitzen els seus mecanismse per imposar els seus interessos, així de senzill.Els que no escolten son els nostres, un PSC que segueix insistint amb camins impossibles de federalisme, i supeditat totalment a Madrid, una Iniciativa que vol refer l’Estatut quan ningú li ha demanat això, apart de ser impossible, una CIU amb el seu líder omplint-se la boca de dret a decidir, i precisament canvia el seu vot a la Mesa del Parlament per negar-lo, i una Esquerra que no sap com aturar les diferents vies d’aigua en el seu electorat, víctima de la seva pèrdua absoluta de credibilitat, i que s’omple la boca d’independència, quan desprès vota No a la ILP, i ja van unes quantes vegades.
Per un altra banda, tenim en Lopez Tena i l’Uriel Bertran, amb una tasca lloable dins el moviment de les consultes amb els seus encerts i errades, i que veuen com els seus respectius partits van en direcció contraria al que pregonen, i també per sorpresa no es donen de baixa, i s’uneixen a aquesta coalició que s’està formant per la declaració unilateral d’independència, on de moment Reagrupament n’és el cap visible.Cal predicar amb l’exemple, que esperen en els seus partits, apart de que en el cas de Bertran mantenir la seva cadira de parlamentari al Parlament.Cal ser conseqüent, i no buscar alhora la comoditat del sistema, i per l’altra voler saltar-lo.Crec que son dos valors que cal aprofitar, així com altres persones que es poden sentir traïdes per aquests partits, i que ara tenen la oportunitat de sumar per aconseguir l’única manera possible de canviar el país, que son els 68 diputats.
En definitiva, s’ha demostrat que una manifestació per si sola no serveix de res, i que la vertadera manifestació han de ser les properes eleccions.