ALBERT CORTES MONSERRAT

Realment el dia 10 de juliol passarà en els llibres de la historia de Catalunya, com un dia clau per la recuperació de les nostres llibertats, primer pel matí, Reagrupament dona un pas més amb l’aprovació de les llistes, i deixa els deures fets, esperant que altres actors del sector facin el mateix, recordo que es el primer cop que es presentarà una llista amb l’objectiu de la declaració unilateral d’independència des del nostre Parlament. Per la tarda jo no hi vaig ser, crec que he donat aquesta setmana els meus motius, però també deia que era una oportunitat per fer lluir l’independentisme com a convidat sorpresa, i aquesta segona opció va ser la gran triomfadora de la marxa multitudinària, i serà un punt més per deixar clar que hores d’ara el moviment sobiranista es nombrós, i es mobilitza més que mai. Ara be el dia 11, i la pilota esta a la part dels politics, que un cop més es faran el sord o per fi escoltaran la veu del poble, i el representaran de veritat.

Ahir entre 1100000 a 1500000 persones van fer historia, en una manifestació que diguin el que diguin els mitjans oficials d’avui, es va convertir en un cant o un prec a la independència, com a resposta a aquesta Espanya que ja ens ha dit que no hi cabem, i si ho fem amb unes condicions deplorables. La hipocresia de molts líders catalans al capdavant la van pagar amb escreix, per exemple el President Montilla, un President que teòricament representa un territori, i una població que el fa marxar per la porta del darrere, i escoltant una consigna que es nega a escoltar, ja que tant sols obeeix ordres de Madrid, i el seu cap ja va dir que l’objectiu era complert, i que l’estat autonòmic arribava fins aquí. Encara s’atreveixen a parlar de refer pactes constitucionals que evidentment cada cop es creu menys gent, hi podíem trobar també en Duran i Lleida, que deia que  la manifestació era un escolta Espanya, un altre personatge a sou sinistre, què la seva mentalitat espanyola no fa més que confondre les coses. Aquesta manifestació es un “escolta Catalunya”, Espanya ja ho ha dit tot, ja s’ha intentat tot, i la resposta sempre ha estat la mateixa, per tant cal començar a oblidar el que es digui des de l’estat, i pensar que nosaltres tenim el poder de decidir si som capaços d’executar-lo.

Coneixíem avui també les declaracions de Rajoy i Aznar, contents perque el TC ha deixat clar que nomes hi ha una nació, i culpen Zapatero de la manifestació, quan realment el dos partits han dit exactament el mateix, recordava abans les declaracions del president del govern, però també la Carme Chacon contenta amb el seu 95% d’Estatut, o el mateix Miquel Iceta parlant de refer el pacte constitucional, fins hi tot una empresa espanyola que va rebaixar la xifra d’assistents a 56000, se’ns dubte una acte desesperat de desacreditar un fet real, i que veuen inevitable. Totes aquestes rèmores volen exactament el mateix, amagar la realitat, i fer de Catalunya, el que es ara, una regió de segona dins un estat espanyol.

Artur Mas sembla que comença a modular la seva opinió d’immaduresa dels catalans, i parla d’un abans i un desprès, i de l’època del dret a decidir, encara que amb aquests personatges aquestes paraules mai saps el que volen dir, però ha de pensar que esta perdent una oportunitat d’or, per pur electoralisme barat dels partidets existents.

El divendres proper el Parlament vol fer una resolució unitària sobre la sentència, i em sembla que hauria de tenir molt en compte els fets del 10 de juliol, i el que demana una part molt important de la població, abans de fer un escrit covard i ple de paraules buides, per un cop escoltin a la ciutadania, son els seus representants, i en tenen la obligació, siguin valents i apostin per l’única sortida real de la Catalunya del demà en forma d’Estat, amb Espanya no hi ha res més a parlar, ara ens toca parlar a nosaltres, i tant sols fa falta la nostra determinació i voluntat.