ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

LLISTA UNITÀRIA AL PARLAMENT

Sense categoria

Llegeixo informacions en alguns diaris digitals, se’ns dubte interessades i amb un objectiu ben clar sobre la propera assemblea de Reagrupament, què ha de servir per confeccionar les llistes electorals, i donar aquest impuls de l’independentisme transversal que tanta falta fa, també es vol aprovar donar la conformitat a que la junta actual tingui la potestat d’arribar a acords amb altres grups per arribar a la tant desitjada llista unitària, i que sembla segons les informacions ja ha provocat en alguns uns atacs crec totalment injustificats

Una llista transversal i una unitat de voluntats amb ideologies diferents, i units per un objectiu tant noble, com es fer arribar al Parlament la voluntat decidida de la declaració unilateral d’independència, requereix sobretot generositat, i cap afany de protagonisme i sobretot cap ambició personal. Aquestes veus critiques sembla que lamenten que el que s’aprovi aquest dia quedi amb paper mullat, i que quedi en mans de la junta fer i desfer en funció dels seus interessos.  Aquest punt de l’ordre del dia adquireix i dona la facultat de procedir a acords electorals amb altres entitats associatives, partits, o coalició de partits per formar una única candidatura, i que modificaria les llistes aprovades prèviament, segurament amb persones com en Joan Laporta o altres persones rellevants del món de la independència.  Aquests crítics exigeixen la dimissió de la junta, i que s’escolli una de nova més transparent i democràtica.

 

Com a membre de Reagrupament, crec que ja n’hi ha prou de fer sortir les misèries personals en aquest tema de les llistes electorals, la majoria crec que tenim molt clar, què una coalició o llista unitària el més amplia possible i transversal, es la millor opció per treure els millors resultats, i superar aquesta divisió que sempre ha caracteritzat l’independentisme català, per tant es del tot impossible fer un procés normal d’una elecció de llistes, simplement es pot escollir les persones que nosaltres creguem millors al nostre abast en el projecte, després, i desitjant la suma més amplia possible amb el mateix objectiu, per força es modificarà la llista inicial, i serà la llista de tots, i la més desitjada.  No veure això tant clar i senzill, segurament es no haver entès res del projecte, i crec que els interessos son comuns de tots. Això no es un partit polític normal on hi ha les seves quotes, o les afinitats amb el poder regnant que donen els primers llocs a les llistes, això es una associació que te que recollir moltes sensibilitats diferents, i que desprès es te que sumar a altres associacions també amb diferents sensibilitats, i tots junts amb les persones millors per l’objectiu que ens uneix, que es l’estat propi, ser la nostra opció, i recordar que un cop assolit, immediatament desapareix per deixar lloc als partits professionals que han de gestionar el nou estat.  No hi tenen lloc les vanitats personals, ni les ambicions polítiques, qui això no ho tingui clar, crec que s’ha equivocat plenament d’opció, i se’ns dubte la independència no es la seva prioritat.  Per tant veig perfectament legitimada la junta per prendre les decisions posteriors que cregui oportunes per enfortir el projecte.

 

En definitiva, crec amb la bona feina amb els seus encerts i errades d’aquesta junta actual, encapçalada per en Joan Carretero, i que crec que amb les dificultats d’haver de lluitar contra l’anomenat establishment i els propis mitjans, aquest cop per responsabilitat i sobretot per dignitat, posarem la cirereta al pastis per donar el pas definitiu al Parlament català.

 

 

 

 

  1. Un cop més, genial Albert, aquest és el camí! De tant obvi podria semblar estúpid dedicar-hi tinta, però és que fins ara sembla que cap partit hagi treballat en aquest sentit! Que no sigui el cas de Reagrupament, siusplau!! Que es segueixi notant que és una associació diferent!

    Si les coses d’aquí a les elecciones es fan pensant en aquesta idea, el meu vot i espero que el de molta més gent està assegurat.

    Sense una candidatura unitària (Reagrupament + la resta de moviments i partits amb el mateix objectiu), guanyar serà molt més difícil.

    Però alerta després de les eleccions. En cas (probable, no ens enganyem) que no s’obtingui encara una majoria absoluta, s’ha de saber estar a l’alçada també durant 4 anys. S’ha d’evitar que cada dos per tres surtin conflictes entre els qui integrin la candidatura. Ara mateix, això em fa por, la veritat.

    I també s’ha de tenir molta intel·ligència amb la forma que s’actui al Parlament. Molt de compte en no acabar caient amb els mateixos vicis que els partits actuals: incompetència crònica, que bo que sóc i que dolents que són els altres, desqualificacions constants entre ells, allò de “i tu més”… Es tracta d’anar per feina, ells a la seva i nosaltres a la nostra.

    Per cert, “Anem per feina!” potser seria un bon eslogan electoral… 🙂

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.