ALBERT CORTES MONSERRAT

La quarta onada de consultes independentistes que s’ha celebrat en un total de 47 municipis, i una bona part en el cinturó metropolita de Barcelona dominat pel socialisme, ha tornat ha ser un exemple de democràcia en estat pur, i mobilització de la societat civil, amb una participació mitjana del 14 %, i acumulant 580 mil vots en les seves urnes, sense els 3 milions d’euros de la Consulta de la Diagonal, sense els mitjans públics, però superant la participació. De totes maneres això sembla incomodar a la classe política catalana, què treu mil i un arguments per desacreditar-les.

La participació ha baixat en aquest territori més difícil, però la bona feina organitzadora, i el voluntariat, han desmuntat el tòpic de que la independència no interessava per aquestes contrades, i amb un 89 % de SI, i tant sols un 7,5 % de NO, la victòria ha estat clara, i han destacat la participació d’un 23,7% de Mataró capitanejada per en Lopez Tena, o el 78 % de vots favorables a Cornella. Pel que fa al global, l’índex participatiu es d’un 20 %, recordem que l’actual partit que governa a la Generalitat va obtenir un 15 % de vots, per tant les xifres comencen a fer patxoca, quan encara falta la meitat de la població per consultar.  De totes maneres son dades que en res afecten el discurs del que podia ser un líder per Catalunya, i ha perdut la seva oportunitat, com es Artur Mas i la seva població immadura, aquests arguments patètics li passaran factura a les properes eleccions on segurament guanyarà, però no com creia ell que ho faria. Per la seva banda Alicia Sanchez Camacho pel PP, considera que CIU i ERC utilitzen les consultes com a banc de proves per un futur pacte que inclogui el referèndum d’abast nacional, i considera un fracàs el percentatge obtingut. Critica la dualitat d’en Mas, i el fet d’haver donat suport a la tramitació de la IP pel referèndum, cosa que el ciutadans tenen que saber. Pel PSOE-C, el ministre de treball, Celestino Corbacho, ha dit clarament que votaria NO, i ens diu que no creu que sigui el moment d’aquestes iniciatives, ja que hi ha altres coses que preocupen més a la gent, com sortir de la crisi, i  no la captació de votants per part de convergents i republicans.

Crec un gran mèrit els vots obtinguts, i que ajuden a desmuntar aquesta mentida de la Catalunya endins, i l’àrea hostil metropolitana, posant cadascú al seu lloc, la força de votants seria la tercera en el Parlament, i amenaçant la segona quan encara falta la meitat del cens per exercir el seu dret, cosa que hauria de fer pensar i molt sobre la viabilitat del projecte. Bé, a tothom no, ja que en Mas segueix faltant al respecte a la gent atrapat en les seves pròpies intencions i covardia, què l’han portat a no confiar en la societat que l’ha de portar a governar Catalunya, i que ara li hauria de donar l’esquena merescudament per no aportar absolutament res diferent de la mediocritat del tripartit. La líder popular segueix amb la seva actitud antidemocràtica, i mostrant por per les consultes a la població, en aquest cas sobre la independència, i qualifica de fracàs la participació, quan crec faria be en revisar el seu percentatge de votants per callar per sempre. Quan no hi ha arguments sòlids, la demagògia i la mentida son els millors aliats, i si afegim el caràcter d’aquest partit popular mancat  dels mínims democràtics exigibles, ja ho tenim tot. Per la seva banda en Corbacho, amb total legitimitat votaria no, però ho acompanya d’una mentida que ja no cola, amb el tema de la importància de la crisi pels ciutadans davant l’estat propi, el que no diu es que aquest solucionaria l’altre, i engloba molts problemes que ara pateix el territori català, principalment relacionats amb l’estat del benestar.

Son unes reaccions sobre un fenòmens que els han descol·locat, i que els deixa en evidència, ja què la societat va uns quans passos per davant dels partits, i això no ho volen admetre.