ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

LES ELECCIONS PRESIDENCIALS A CAN BARÇA

Sense categoria

El dia 13 de juny es celebraran les eleccions per la presidència del FC Barcelona, un esdeveniment important pel que es Catalunya en aquests moments,  i donat que segurament es el nostre ambaixador més conegut arreu del món, degut a la falta de visualització de Catalunya pel seu estatus autonòmic, que fa que les seves institucions no deixin de ser d’anar per casa, i amb un poder de decisió totalment difuminat.

Després del que podríem considerar amb tots els encerts i errades el millor president de la historia, pels títols aconseguits, la dimensió social del Barça, els seus valors lligats a Unicef, i un model de club que es referència en mig món, i sobretot per exportar com mai la seva catalanitat sense complexos, i com qualsevol altre club del món, cosa que no recordo haver vist en èpoques passades, i que ens ha de fer sentir orgullosos.

Varis son els candidats que busquen les signatures necessàries per afrontar la cursa electoral davant el soci, i on tres candidatures semblen es disputaran la victòria, la del exdirectiu Marc Ingla, on hi trobem altres passats directius de la Junta del Barça, la d’en Jaume Ferrer candidat que representa el continuisme i abanderat d’en Joan Laporta, i finalment en Sandro Rosell.

Com que no soc soci del Barça, tot hi que el porto al cor des de sempre, la meva opinió potser no tindrà molt de valor, però aquest independentisme franc de Joan Laporta associat al Barça, o sigui el que tot catalanista en principi hauria de voler o com a mínim respectar, ja que si entenem per catalanista, un terme força extracte, el sentiment o estima per Catalunya, desitjar la seva llibertat i un lloc en el món sense intermediaris hauria de ser normal.  Com deia això associat a la principal institució del país sense complexos, i lligat als triomfs i al prestigi del club, es un actiu que la resta de candidats no veuen amb bons ulls, amb l’excusa de no barrejar política i esport, es veu que defensar aquests valors sense aspirar a la seva culminació, no es fer política, encara que esta millor vist pel que anomenem l’establishment.  Per això el meu vot seria per en Jaume Ferrer, un model que funciona es pot millorar, però no canviar de direcció.

Pel que fa al que sembla principal favorit Sandro Rosell, i fent una ullada a la seva web de campanya, ens diu que el Barça es català i catalanista, es políticament plural, i tothom amb valors democràtics i te cabuda, però en el seu discurs segueix la crítica al president actual per polititzar el club, per una tendència que a nivell personal tothom pot tenir i no s’ha d’amagar, es veu que la tendència d’en Laporta no entra dins aquests valors democràtics que tant parla. Tanmateix, i davant la campanya contra el president actual se l’acusa de negocis amb països com Uzbekistan, però avui mateix llegeixo la denuncia des de dos blocs, i aportant els enllaços pertinents, que en Sandro es investigat per la fiscalia de Brasil per cobrar comissions il·legals en la organització d’un partit amistós de futbol, per una empresa fantasma que va cobrar uns 3 milions d’euros, i que tot hi circular per la xarxa cap mitja de premsa s’ha atrevit a publicar.  Per un altre costat la proposta del sector de grada Fanàtics Barça podria tornar a portar  aquests sectors joves i violents, què tant de mal fan als clubs i a la convivència en general, i que el període Laporta ha assolit expulsar del Camp, cosa que cap altre club fins ara ha fet.

En definitiva, vol dir que aquesta candidatura també te coses fosques que haurien de fer reflexionar a la massa social blaugrana, i la seva entrega del timó de la nau.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.