LA DIADA DE SANT JORDI PREVIA A L?ONADA DE CONSULTES

Aquests dies on els esdeveniments es van succeint, i observem els nervis dels partits politics defensors de l’autonomisme, amb intents de resolucions absurdes com la recusació de magistrats del TC, on  es dona tots els honors a l’enterrament d’un franquista, obviant una part del seu currículum per part dels mitjans, i on fins hi tot hi ha propostes per canviar el nom a l’estadi de Montjuic Lluís Companys pel de Samaranch, trobem la diada de Sant Jordi, on ja una novetat molt significativa, i la base per articular qualsevol estat: Una constitució catalana.

 

De la mà d’un grup de treball a l’associació liderada per Joan Carretero, Reagrupament, ha vist la llum el que qualsevol estat implica, una constitució, el qual ja marca una frontera amb tota la resta de formacions, què viuen pendents d’un estatut que es per territoris que no aspiren a res més que cedir la seva sobirania a un altre territori, què exerceix tot el poder, i fa i desfà sense recança. Aquest text basat amb constitucions com la d’Estats Units curtes i directes, i no amb constitucions com l’espanyola detallada, i casi impossible de modificar, com diu en el seu preàmbul, s’inspira en la declaració dels drets de l’home, en la declaració universal de les Nacions Unides, i la convenció europea dels drets humans, i ja en l’article 2 d’un total de 26, deixa clar que la sobirania nacional pertany al poble de Catalunya, què l’exerceix directament o a traves dels seus representants, que ara i des de fa gairebé 300 anys resideix a 600 quilometres d’aquí. Normalitza la situació del català com a llengua pròpia i oficial,  junt amb l’occità a la Vall d’Aran. Es fa referència als Països catalans, però amb total llibertat d’escollir, i els ciutadans de les Illes, País Valencià, franja, l’Alguer i Catalunya nord, tindran la condició de catalans si ho sol·liciten. Hi ha una sèrie d’articles sobre els drets fonamentals, com la prohibició de la pena de mort, la igualtat home i dona, la llibertat de premsa, d’empresa, el dret a tutela judicial efectiva, la prohibició de la censura, la llibertat del matrimoni amb totes les seves formes, o la legislació d’iniciatives populars per modificació o promulgació de lleis.  La divisió dels tres poders, i una cosa força fonamental, la llibertat per modificar totalment o parcialment el text amb un referèndum popular, i finalment una disposició transitòria que emocionalment i jurídicament vol dir molt, que es que aquesta constitució deroga, en el territori de Catalunya, la constitució del Regne d’Espanya de 1978.

 

Aquesta es la primera llei que presentaran els possibles diputats escollits per la formació en el proper Parlament, tal com va explicar en Carretero. Ho trobo un pas molt concret cap a l’estat propi.  Les declaracions i grans intencions estan molt be, però els passos concrets son els que fan avançar, com la manifestació a la seu de la Unió Europea a Brussel·les, ara a l’Onu a Ginebra, els centenars de milers de vots positius en les consultes, o un text legal per regir els destins del futur estat.  Com diuen el moviment es demostra caminant, i això n’és un exemple molt clar.

 

Aquesta constitució la trobareu de regal amb El Punt i l’Avui o a les diverses paradetes de l’associació, i crec que mereix la pena donar-li un cop d’ull, i visualitzar que tot depèn de la nostra voluntat, i què com deia aquell, tot estar per fer i tot el possible, nomes cal estar-hi disposat. Les alternatives estan molt clares, i aviat caldrà escollir entre la via morta d’un estatut moribund o una constitució d’un estat lliure. Jo ho tinc clar, i em sembla que no ofereix massa dubtes.