ARGENTINA CONDEMNA ELS SEUS DICTADORS I ESPANYA ELS PROTEGEIX

Reynaldo Bignone, últim president de la dictadura militar argentina, va ser condemnat ahir per un tribunal a Buenos Aires, a la pena de 25 anys de presó per delictes contra la humanitat, comesos als anomenats Campos de Mayo, un centre clandestí de detenció del règim, on es van cometre multitud d’assassinats i tortures. Aquest fet contrasta amb el paradís que es l’estat espanyol pels responsables del règim franquista, des de la mal anomenada transició fins ara, on sembla prohibit recordar aquella època que ha entrat en un forat buit en el temps, sense cap responsabilitat.

Aquest personatge anirà acompanyat d’altres ex comandaments de la dictadura relacionats amb el tema, amb penes entre 17 i 20 anys. A més aquesta condemna substitueix la presó domiciliaria que fins ara complia aquest monstre pel seu ingrés a presó. En Bignone va estudiar entre altres llocs a la Espanya franquista, i a l’època del dictador Videla va ser nomenat secretari d’estat major de l’exèrcit, participant a l’enderrocament de Maria Estela Martinez de Peron, i nomenat cap d’un camp de concentració del règim. El 1981 desprès de la caiguda de Videla, va demanar la retirada, i aquesta llunyania el va fer un bon candidat per assumir la presidència, i portar la conducció política del país cap a unes eleccions democràtiques el 1984, que es va anar accelerant degut a les pressions internes i internacionals, pels desapareguts durant la dictadura, i que va provocar morts en les seves manifestacions. El 1983 va decretar la destrucció de la documentació sobre detenció, tortura i assassinat dels desapareguts, i al mateix temps la llei d’autoammistia per tots els membres de les forces armades implicats, què posteriorment va ser derogada, però amb la pèrdua d’uns valuosos arxius com a proves per les condemnes. Amb la victòria d’Alfonsin a les eleccions, i les lleis de punt i final, deixaven aquest autèntic monstre en llibertat. El 1999 es van tornar a reobrir les causes, i finalment ha estat jutjat, amb excuses com el no reconeixement de la justícia 35 anys desprès, o no considerar un genocidi els vuit mil desapareguts, i titllar la dictadura de lluita contra el terrorisme i elements subversius.

 

Aquesta, i moltes altres condemnes en aquest país sudamerica amb llarga tradició colpista, posa encara més en entredit la democràcia de fireta espanyola, on el seu recent període dictatorial de 40 anys de durada ha quedat sense cap mena de càstig pels seus responsables, ni col·laboradors, que des de l’ombra van dirigir aquesta transició cap a una democràcia de pa sucat amb oli, on molts organismes i maneres de fer, encara son hereus d’aquell període negre de la historia. Qualsevol intent de remoure els crims d’aquella època son aturats, com el cas del jutge Garzon, o la llei de memòria històrica, que es una simple cortina de fum sense transcendència, i per no arribar al fons de la qüestió. Aixa trobem insignes franquistes com el cas d’en Fraga Iribarne que ha ocupat càrrecs rellevants fins ara, el partit del règim, La Falange totalment legal o personatges que mai han mostrat cap penediment pel seu passat franquista com Juan Antonio Samaranch, què avui ha sofert la mort per causes naturals, i deixa de ser una vergonya pel Comitè Olímpic Internacional, tenir un personatge sinistre com aquest com a president honorífic, i què te com a gran mèrit haver aconseguit eliminar qualsevol forat legal per un possible comitè Olímpic català, apart de no renegar mai de la seva ideologia feixista.   

 

Els morts i repressaliats del període franquista seguiran esperant justícia, en un estat que no els ofereix aquest goig, i el que es mes greu no pensa fer-ho, per molts exemples internacionals que l’haurien d’avergonyir. Per descomptat ara hauran de veure com es diuen mil elogis de personatges com el que avui ens ha deixat. Quin país.

 

 

2 pensaments sobre “ARGENTINA CONDEMNA ELS SEUS DICTADORS I ESPANYA ELS PROTEGEIX

  1. posaran el cos present del sr samanranch al palau de la generalitat. No tenen vergonya, tant importants eren un jocs olimpics per abaixar-se d’aquesta manera i tacar la memoria de macia, companya, Irla i  tots es que varen patir la dictadura franquista?