TERESA CUNILLERA: EXEMPLE DEL SOCIALISME CATALÀ DESAPAREGUT A MADRID.

Aquesta diputada del PSOE-C al Congrés dels diputats de Madrid, te una dilatada trajectòria en aquest hemicicle, i actualment ocupa el lloc de vicepresidenta primera del govern socialista, o sigui el seu govern, i es un exemple clar de la inutilitat dels 25 diputats invisibles dels socialistes catalans, i que en una entrevista concedida a un digital deixa anar tota la paradeta propagandística d’aquest partit, per justificar els que es impossible de justificar.

 

Ens deixa un reguitzell de comentaris, com  el del futur de la sentència del TC, explicant que l’estatut es desenvolupa amb normalitat, i què te el convenciment que es plenament constitucional, i no vol opinar sobre una sentència negativa abans que es produeixi, lloa el paper de Zapatero i el seu compromís amb aquest text, i es negar a comentar el posicionament del socialisme català en cas de sentència adversa. Defensa la vicepresidenta De la Vega i la seva recepta, de que m’entres no arribi seguir treballant.  Per un altra banda diu que els governs socialistes pateixen unes oposicions que no tenen límit, i destaca la seva posició i fermesa amb la corrupció, així com les lleis aprovades pel govern espanyol amb minoria, i la seva lluita contra la crisi, a pesar de les traves del PP. Torna a lloar Zapatero del que destaca la seva col·laboració  activa, honesta i decidida amb el govern català, i posa com exemple el finançament. Pel que fa el tema del català, dona la culpa a la oposició de frenar el tema, i veu més racional començar pel Senat, i acaba defensant José Bono, i les seves acusacions sobre el seu patrimoni, del que creu que la extrema dreta no pot marcar l’acció política.

 

Segueix la cantarella socialista de no voler parlar de cap pla per la sentència negativa de l’estatut, quan es una evidència que en major o menor grau hi haurà castració del text, i per tant aquest amaga el cap sota l’ala, es deu simplement perquè el seu pla es acatar la sentència, i no hi ha cap pla B. El tema de lloar el compromís de Zapatero amb Catalunya, quan ha incomplert una promesa rere l’altre des del “aprovare el estatuto que salga del Parlamento de Catalunya”, fins al traspàs fantasma de rodalies, hi ha tot un seguit de mentides i incompliments com en l’aeroport, la llengua a Europa, el dret a decidir, un finançament que fa seguir l’espoli fiscal fins a l’extenuació, o unes inversions en infraestructures pitjors que amb altres governs espanyols, aquestes son les seves credencials per seguir treballant com diu De la Vega, i afegiria i pagant. Respecte la duresa de les seves oposicions, suposo que no ha repassat hemeroteca de quan ell estaven en aquesta posició, si ho fes callaria immediatament per dignitat o vergonya. El tema del català, suposo que per ella es poc important, ja que la seva submissió i autoodi li fa treure transcendència, i el fa justificar l’actitud espanyola consagrant una llengua de primera divisió i unes d’anar per casa una vegada i un altra, i s’atreveix a defensar en Bono, i criticar l’extrema dreta, quan son dos conceptes que no estan pas massa allunyats.

 

En definitiva aquest es un exemple dels diputats catalans, per dir alguna cosa del partit socialista, sempre apunt per votar contra els nostres interessos si fa falta, i mostrar la seva submissió, i preferències clares pel seu govern espanyol, per davant dels votants que els han portat als seus càrrecs.