AMENACES I RIALLES: UNA HISTORIA REPETIDA

Davant la petició dels partits catalans, la reacció dels dos partits espanyols sembla allunyada de les pretensions de la part catalana, i no semblen preocupats per forçar la maquina per renovar el TC ja caducat, més enllà de demanar una sentència rapida, veuen impossible l’acord, i suposo que com estat, tenen afers més importants que una simple llei orgànica d’una comunitat autònoma. Mentrestant el President Montilla, en la seva proclamació com a candidat de la filial del PSOE, reitera que el seu projecte es amb Espanya, o sigui molta xerrameca per no res.

Davant les excuses per retardar la sentència, què de cap manera interessa als partits catalans instal·lats al Parlament en campanya electoral, ja que posaria més dificultats per justificar el seu projecte autonomista,  han trobat el tema perfecte amb la renovació d’un tribunal, què evidentment no depèn de la Generalitat per la seva renovació, i si dels dos grans partits espanyols, que per part Popular ja han dit que es un intent de canviar les regles del joc, i que hi ha una majoria favorable per aprovar la constitucionalitat del text, per part socialista tant sols reclamen respecte a les decisions del tribunal, sense voler entrar amb cap tema de fons. 

Te raó Puigcercos quan diu que això de tenir un estatut al corredor de la mort, esperant que arribi el dia, no es de país normal, i que un President deixi tota la seva agenda per estar pendent de la resolució final, com recordo va fer ell mateix, dona entendre qui mana, i on esta el poder real que l’exerceix amb normalitat, com per exemple prohibint la participació de la Generalitat a la Conferència Europea de Joventut tot i que les competències son exclusives del govern català, en una clara mostra de la preocupació que tenen de les nostres reaccions i el seu vertader tarannà.

El President Montilla segueix insistint amb el seu projecte amb Espanya amb un autogovern fort, però de la ma dels altres pobles d’Espanya, i incorporant elements del federalisme, culpant al PP de totes les campanyes anticatalanes i de l’afer del TC.  Realment que el nostre President segueixi insistint amb un projecte que ja es mort, i es inviable com cada dia es demostra, es d’un radicalisme fora de mida, i quan a tot això es barreja la paraula federalisme ja fa riure, es un terme que a l’estat espanyol es inexistent, i que no te absolutament cap suport, per tant es invisible, i parlar d’ell com una possibilitat es enganyar a la ciutadania i un frau electoral considerable, i més quan altres projectes com l’estat propi ben visibles son menyspreats sense contemplacions. La culpabilització del PP es recurrent, però caldria recordar que les campanyes xenofòbiques contra Catalunya han vingut d’un costat, i de l’altre, i els recursos en podem trobar un del defensor del poble que es socialista, per tant més enganys per fer campanya.

La resposta primera de la societat catalana pot venir el proper diumenge quan mes de 200 municipis votin en les consultes per la independència, i cada vot favorable sigui un argument més per portar el vertader projecte emergent entre la societat catalana, què es l’estat propi, que evidentment ja no estarà pendent de cap tribunal constitucional, ni de cap decisió a 600 quilòmetres de distància que passi per davant de les decisions de les nostres institucions.