NO VOLEN SER PRESIDENT DE CATALUNYA, I SI VOLEN SER PRESIDENT D?UNA COMUNITAT AUTONOMA DE RÈGIM COMÚ

Els líders dels nostres partits polítics sembla que volen aplicar aquest concepte, aquesta es una sensació que va expressar el periodista Miquel Calçada al rebre el Guardó nacional del CIEMEN, junt amb líder independentista gallec Xosé Manuel Beiras. Aquest referent sense complexos alhora de parlar o actuar amb la seva catalanitat, i explicar pel món els drets del poble català, que passen per la independència com a única opció de subsistència política, econòmica o cultural.  Les declaracions dels nostres líders desprès dels fets del Constitucional, donen molta raó a les sensacions d’en Calçada.

Els nostres representants al Parlament, després de gairebé quatre anys de deliberació d’un grup de magistrats totalment polititzats, alguns d’ells caducats, i on sembla la part més favorable a fer una sentència totalment dura contra el text esta guanyant la partida, la única cosa que saben demanar es la renovació del tribunal, precisament per la circumstància abans expressada, i fins hi tot el President ha dit que es dirigirà a Zapatero i Rajoy per demanar que es posin d’acord en el tema, i diu que mantindran la calma i serenitat durant tot el temps.
Ernest Benach,  amb la seva línia de negar l’opció de l’estat propi, com ja ha fet dos cops amb les ILP presentades, també va demanar la renovació immediata del tribunal, i va fer una crida a la unitat. El mateix va fer el Conseller Saura, què a més va demanar que no es faci sentencia fins desprès de les eleccions, segurament per evitar més mesquinesa abans que la ciutadania deserti definitivament de les urnes catalanes. Per part de l’oposició, en Mas i Duran demanen exactament el mateix, i Lidia Santos pel PSOE-C, fa referència a l’absoluta precarietat del tribunal, obviant que un dels recursos contra el text es del socialista defensor del poble. PP i Ciudadanos defensen que volen saber ja la sentència, perquè la constitucionalitat  es el mes important pels catalans. Una nota discordant va ser en Puigcercos, que diu que no cal perdre un minut més amb el TC, i seguir el camí del dret a decidir, llàstima que tampoc va recordar que la seva opció era votar si a aquest text, i que nomes la militància va forçar el no de la seva formació.
Realment el fil comú de tots els nostres representants es seguir insistint a jugar amb aquest joc amb les cartes marcades, què es diu estat espanyol, i defensar el que ells anomenen el pacte, i que senzillament es plasmar  la submissió absoluta, i l’atzucac d’un territori sense futur, sinó pren el seu propi rumb amb urgència. Ara troben en la petició de renovació del tribunal, una justificació perfecta per seguir passant el temps amb aquest immobilisme que els caracteritza, i aquesta falta total de dignitat que evidentment es una de les causes més important de desafecció de la ciutadania, què ja no es veu representada per aquests personatges, què no volen defensar els nostres interessos, i si els seus particulars.
Ningú amb una mica de sentit de país, i un pel de dignitat aguantaria més temps aquesta comèdia amb un sol perjudicat, que com sempre es Catalunya, i que degut a la mediocritat d’aquests representants interessats segueixen la partida amb el convenciment que es una derrota assegurada, però sense cap pla per capgirar la situació.