LA PARANOIA DE L?ESTAT ESPANYOL

La sala penal de l’Audiència nacional ha absolt avui als cinc directius del diari Egunkaria, acusats de pertànyer a la banda terrorista ETA, per impulsar un diari que va ser clausurat per ordre del jutge Juan del Olmo el 2003, en una de les decisions mes esperpèntiques i aberrants que es recorden de l’estat de dret espanyol, i què marquen el seu nivell de democràcia pràcticament nul, i amb la sola obsessió d’acabar amb qualsevol opció que atempti contra el pensament únic oficial.

 

Efectivament la sala presidida pel magistrat Javier Gómez Bermúdez, considera que el tancament provisional o cautelar d’Egunkaria, únic mitjà de premsa en èuscar, no tenia cap cobertura constitucional directa, ni cap norma legal que la permetés, descartant qualsevol indici de delicte.  Dignidad i Justicia i Victimes del terrorisme, les parts acusadores, demanaven entre 12 i 14 anys de presó pels directius del diari, per entendre que ETA estava darrere del rotatiu, i el fiscal ha assegurat que en 13 anys de publicació mai va publicar cap article que hi demostres el seu suport ideològic. Recordo que el 2003 es va ordenar l’embargament preventiu per 6 mesos, que es van anar prorrogant. El 2004 els directius van ser detinguts acusats de col·laboració amb ETA, i ara han estat posats en llibertat sense càrrecs, però amb un diari forçat a la liquidació, i venut per administradors designats pels tribunals.

 

Aquesta sentència arriba com es normal tard i malament, però deixa en evidència l’estat dret espanyol i la democràcia de fireta existent.  L’excusa de la violència de la banda terrorista, ha servit a l’estat per aplicar les seves formules antidemocràtiques, i imposar els seus criteris per damunt del be o del mal. En aquest cas violant un dels punts vitals de qualsevol sistema democràtic, la llibertat de premsa, i la no censura en aquest apartat.  Arbitràriament va liquidar un mitjà basc i amb visió basca, on lògicament utilitzava la seva llengua amb normalitat, les acusacions fetes per associacions tant ràncies com les abans esmentades han quedat amb res, però el mal ja esta fet, unes detencions des del 2004, i un diari totalment aniquilat injustament, i on la sentència d’avui ja no pot fer marxa enrere.

 

Aquest es el sistema judicial espanyol, que encara te els vicis d’antigues èpoques, i pot perpetrar episodis tant nefastos com aquests en plena Europa Occidental, on sembla que les dictadures ja formen part d’un record llunyà, i on les democràcies civilitzades semblen guanyar pes, amb una clara excepció pel que fa a l’estat espanyol.

 

El diàleg i la visió oberta de les coses no forma part de l’imaginari espanyol, i per tant Europa ha de saber que el conflicte basc no es resoldrà fins que la part espanyola evolucioni a una democràcia plena, i accepti el dret a decidir lliurement dels pobles per damunt d’idees imperialistes del passat, imposades per tots els mitjans violents o no, que tenen a l’abast.