REFERÉNDUM NACIONAL I EL ARA NO TOCA D?ESQUERRA

La coordinadora de les consultes per l’autodeterminació ha aprovat presentar una iniciativa popular al Parlament per convocar un referèndum vinculant sobre la independència, i desprès de l’onada massiva de consultes el 25 d’abril, posarà fil a l’agulla per recollir les 220000 signatures necessàries que marca la llei.  Mentrestant el president d’Esquerra Joan Puigcercos, ja ha demanat prudència a la coordinadora per no caure en dreceres ni preses intempestives, ja que el que es planteja es massa seriós, i ha recordat el seu compromís de consulta per la propera legislatura per qualsevol pacte.

Efectivament, el 25 d’abril prop de 190 municipis, i 1270000 persones, podran exercir el seu dret a vot en la consulta per l’autodeterminació, amb ciutats tant importants com Girona, Lleida, Reus o Manresa, i un cop realitzat s’acostaran a la meitat de poblacions del territori consultades.  La coordinadora nacional a partir de la llei de consultes, vol recollir aquestes signatures per presentar la demanda de Consulta nacional vinculant, i així marca l’estratègia per un cop acabades les consultes, de moment el 20 de Juny, seguir aquest full de ruta i posar la pilota a la teulada del Parlament, què haurà de donar una resposta i actuar amb responsabilitat davant la demanda de la societat civil.  Per la seva part el President d’Esquerra, en un article ja ha demanat prudència davant aquesta demanda, i ha insistit amb la seva proposta de consulta per qualsevol pacte electoral futur que posarà damunt la taula, i per això creu que ara no es el moment, demanant fugir de precipitacions, i no fer el joc els que volen que la iniciativa fracassi, demanant no suplantar la legitimitat del Parlament.

 

Posar un objectiu en qualsevol activitat a la vida, sempre es una bona notícia, un estímul per seguir treballant i una llum al final del túnel on es vol arribar. Les consultes son i han estat un fenomen únic a Europa, i fruit de la voluntat popular per superar el nivell tant baix de democràcia, i el nul poder del nostre Parlament, alhora que d’immobilisme dels nostres partits actuals.  Es una situació que els ha superat totalment, i que els ha fet veure que l’anestesia que tots plegats han anat subministrant al poble no ha estat suficient per adormir-lo, i ara s’ha revelat amb una iniciativa, que a pesar dels pobres mitjans a fer sevir, i la posició contraria d’alguns partits i mitjans de comunicació en general, ha recollit ja mes de 250000 vots pel si a l’estat propi, què ara s’hauran de sumar els que es recolliran el proper 25 d’abril, amb un exemple de civisme i democràcia que ha fet avergonyir a la majoria de partits amb les seves justificacions, i tremolar a l’estat espanyol que no pot  recorre a  la violència, com excusa per desenvolupar el seu estat de dret repressiu.

 

Davant d’aquesta futura demanda, recordo ja presentada dues vegades en forma d’iniciativa legislativa popular, i rebutjada per la mesa del parlament, en Joan Puigcercos fa servir el topic pujolia de “l’ara no toca”, amb l’excusa de la precipitació, i del programa electoral d’esquerra, que portarà el tema de la consulta com a condició pel pacte, demanant no substituir al Parlament.  Les esperances en aquest partit per portar la nostra causa, fa temps que han passat a millor vida, i la seva trajectòria en el govern l’avala, evidentment les eleccions s’acosten, i les previsions no son optimistes, per tant han de recuperar la seva versió original a corre-cuita, però amb un greu problema de credibilitat. La societat civil no en te la culpa d’això, i evidentment ha d’anar a  la seva, i seguir el seu propi full de ruta que cap partit ha volgut marcar en el terreny nacional, per tant no substitueix al Parlament, simplement l’estimula a recollir el sentiment d’una part molt important de la població, i que no ha estat atesa pels interessos partidistes instaurats a la política catalana. L’argument de la precipitació desprès de 300 anys, fa riure per no plorar, i sembla més un crit desesperat, que una opció seriosa. La realitat es que els partits han quedat superats, i negant un cop i un altra els anhels de la societat nomes provocaran mes desafecció i  descrèdit del Parlament, què es veurà com una institució d’esquenes al poble que l’ha triat, que un cop i un altra insisteix amb decidir el seu futur democràticament, i no el preocupa gens ni mica el futur personal dels membres ara instal·lats a l’organisme sobirà, que tant sols i amb un exercici de mesquinesa i demagògia insuperables, posen pals a les rodes a un procés democràtic amb excuses de mal pagador.

 

En definitiva, tornarem a veure les reaccions d’aquesta cortina de fum que es el Parlament, que s’entesta en justificar la seva misèria, per no encarar un procés que la societat reclama.