ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

EN GARZON I LA PREVARICACIÓ FRANQUISTA

Sense categoria

La prevaricació es un delicte que consisteix en que una autoritat, jutge o funcionari públic, dicta una resolució arbitraria en un assumpte administratiu o judicial, sabent que es injusta, i què està per damunt de la llei, es un abús d’autoritat.  Aquesta es l’acusació per remenar en el franquisme per part del jutge Garzon, i que sota l’acusació de diverses forces feixistes sembla tirar endavant.

El jutge de l’audiència nacional Baltasar Garzon, ja te a les seves mans les diligencies obertes contra ell per prevaricació en la causa del franquisme, i haurà de seure a la banqueta dels acusats. Se l’acusa d’iniciar sense competència una causa per desaparicions del franquisme, i haurà de respondre sempre que les parts acusadores presentin l’acusació contra ell. Tot això implica la seva suspensió cautelar esperant la sentència i els arguments de la part acusadora, formada pel sindicat feixista Manos Limpias, l’associació Libertat i identidad, i el partit oficial de la dictadura Falange espanyola de las JONS. El jutge va reclamar escoltar personalitats jurídiques i experts,  com per exemple el jutge xilè Juan Guzmán, què el 1999 va processar el dictador Pinochet, o el magistrat argenti Eugenio Raul Zaffaroni, un dels que va anul·lar les lleis de punt i final en aquest estat, però totes les compareixences han estat denegades.

 

El jutge estrella espanyol, com se’l coneix, i què molts cops ha actuat més de cara a la galeria que per vertadera professionalitat, va decidir tocar un tema tabú a l’estat espanyol, com es la dictadura franquista, i volia exhumar fosses on van ser enterrats, per dir-ho suaument, gent assassinada per aquest regim de la sang i el terror. Realment el sistema judicial espanyol ja esta protegit per no poder endinsar-se en aquest negre període de la historia, i amb la prevaricació n’hi hagut prou per iniciar un procés judicial, i impedir una investigació que en qualsevol estat democràticament normalitzat, ja hauria d’haver estat un fet, i què en una democràcia de fireta com l’espanyola es un delicte. El mes curiós es que la part acusadora, i figura el partit oficial de Franco, que curiosament gaudeix de legitimitat a pesar de la seva xenofòbia i els seus ideals que atempten contra qualsevol llibertat, i també per dos associacions que enyoren molt i molt aquest regim del terror.

 

Es curiós veure com l’estat no vol saber res dels casos mundials on la justícia ha actuat, com el que hauria de ser, i ha perseguit aquests monstres com Pinochet, o ha acabat amb la immunitat d’aquests personatges sanguinaris com en la dictadura argentina. No en volen saber res, i això ja dona idea del tarannà de l’estat de dret espanyol on es dona legitimitat als tribunals franquistes com en el cas de Companys, on es poden tancar diaris com Egunkaria sense cap prova concloent, o ilegalitzar partits amb l’únic delicte de voler la independència per fins democràtics de la seva nació. Evidentment l’època feixista es intocable, i 30 anys després amb una falsa transició segueixen mantenint els mateixos vicis, i protegint a tots aquests assassins, alguns fins hi tot amb càrrecs electes sense cap problema.

 

La gosadia d’aquest jutge l’ha fet perdre el món de vista, i no veure que l’estat espanyol protegeix aquest període gelosament, i de fet ja partits que no l’han condemnat amb contundència, i poden seguir actuant com si tal cosa. Sembla de riure per no plorar, què investigar el terror del feixisme pugui ser delicte, i denunciat precisament pels seus hereus.

 

Son coses que donen a pensar, i son una prova més de la gran cortina de fum de la transició que cada cop queda més en evidència.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.