CULTURA I LLENGUA, QÜESTIÓ DE DEMOCRÀCIA
Sense categoria
Quan un poble te una llengua i cultura pròpies i esta sota la tutela, per dir-ho suaument, d’un altre poble amb llengua i cultura diferents, i a més aquest te una mentalitat imperialista i discriminatòria sobretot el que no sigui el seu pensament únic, aquesta llengua i cultura ho te malament, i això ho estem veient aquests dies amb la reunió dels ministre de cultura europeus, la futura iniciativa popular europea com a via per la oficialitat del català, o el recurs del PP a la llei de llengües a la franja aragonesa, totes amb una víctima clara.
La ministra espanyola de cultura, Àngeles González Sinde, ha opinat sobre el fet que Catalunya no hi sigui representada a la reunió de ministres de cultura europeus celebrada a Barcelona, dient que es una simple qüestió normativa i formal de la UE. Ha explicat que aquest semestre el representant de les comunitats autònomes es Aragó, ja que es semestral, i no hi ha més cadires. Malgrat tot, ha dit que el criteri de la Generalitat ha estat tingut molt en compte. De fet, això ha coincidit amb que per part de la Gran Bretanya, la seva representant ha estat la ministra escocesa del partit independentista que ara lidera escòcia, fruit de la relació madura i democràtica dels dos territoris.
La comissió europea ha presentat la proposta de iniciativa ciutadana europea, una nova eina d’apropar la política al ciutadà, i què requerirà d’un milió de signatures per proposar una iniciativa a l’òrgan corresponent. Raül Romeva per ICV, ja ha dit que pot ser una eina per portar la oficialitat del català a Europa, evitant els bloquejos actuals.
Pel que fa a la llei de llengües d’Aragó, què obliga als ajuntaments de la franja a disposar de personal per respondre oral i per escrit en català quan ho sol·liciti algú, i el PP estudia presentar recurs, ja que no existeix oficialitat del català a l’estatut d’autonomia.
Pel que fa al primer tema, el ministeri de cultura espanyol, per cert un ministeri traspassat a totes les autonomies amb les seves competències, i per tant totalment inútil, i com va dir en Zapatero sense cap rubor, es una qüestió de representativitat, cosa que naturalment paguem entre tots. Ara la ministra atribueix tot a la normativa, i a una roda cada sis mesos de representació d’una comunitat al costat d’ella, aquesta no es la qüestió, a Gran Bretanya la representant escocesa representa tot el Regne Unit, cosa que evidentment i degut a la seva falta de democràcia, l’estat espanyol mai permetrà, ja que considera les autonomies un afegit que en cap cas representen l’estat, i la seva vocació imperial i única no li fa veure’s representada per cap territori que no sigui Madrid i la seu de l’estat, amb aquesta roda famosa, Catalunya el 2019 potser podrà acompanyar el ministre de torn a alguna reunió, cosa que es una burla, i demostra clarament on la democràcia es actual i moderna, i on els fantasmes del passat segueixen passant factura.
La iniciativa popular, veig molta dificultat per reunir el milió de signatures a Europa, per una qüestió estrictament catalana, i tot degut a que l’estat que teòricament hauria de protegir aquesta llengua, es nega categòricament a la seva oficialitat a Europa. Es una qüestió de lògica, i alhora si es produís de vergonya per l’estat espanyol, i també per Catalunya, què si vol una llengua oficial sap que hi ha una sola manera, què es l’estat propi, altra cosa es fer volar coloms o senyal d’impotència.
En el tema d’Aragó, un atac mes del PP a la llengua, que no vol de cap manera que el català es parli a la franja, i com a llengua de segona divisió i ha disminuir, com es el seu objectiu, faran el possible per desprotegir-la encara més, alhora que imposar la seva com a única com han fet sempre.
En definitiva diferents situacions, però que demostren el tarannà espanyol amb la llengua i cultura catalana, la solució com sempre esta a les nostres mans.