ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

30 ANYS DE PARLAMENT I EL PRESIDENT MENYSTENINT LA OPINIÓ DEL POBLE

Sense categoria
Aquesta setmana s’ha celebrat el 30é aniversari del restabliment del Parlament, una cambra que desprès de les expectatives al sortir de la dictadura ha arribat a un punt de decepció, tant pel seu poder real, què l’Estat s’ha encarregat de que fos testimonial, i també pels actors catalans que haurien de lluitar per sortir d’aquesta mediocritat, i alhora de la veritat mostren profunds tics antidemocràtics, com els expressats pel President Montilla, en relació a les consultes.

Els diferents actors han tingut diferents valoracions, el President de la cambra, Ernest Benach, ha reivindicat l’estatut validat pel poble en referèndum com a màxim objectiu, el President Montilla ha lamentat la desafecció política, i ho ha atribuït a la dificultat d’arribar a consensos de fons que ens allunyen de la utilitat pels ciutadans, i torna a reclamar la llei electoral, Mas ha avisat d’unes greus conseqüències per la retallada del text, què provocaria greus desconfiances. Puigcercos s’ha compromès a portar a la cambra a ser la titular de la República Catalana, defensant el dret a l’autodeterminació, Iniciativa s’ha limitat a defensar els tripartits d’esquerres, i PP i Ciudadanos  volen deixar enrere el debat identitari, en benefici de l’entesa amb Espanya.
En relació amb l’esdeveniment a l’Ajuntament de Barcelona, el front PSOE-C i PP han rebutjat una proposta per donar suport a tota activitat que estimuli la participació i aprofundiment democràtic, sense fer referència a les consultes, i donant-se el cas que en la mateixa sessió el mateix duet va cridar a participar en la consulta de la Diagonal. Per rematar la jugada el President de la Generalitat en una conferencia al cercle d’economia, ha tornat a menystenir les consultes per la independència, mostrant-se contrari a aventures, i trobant una frivolitat les mateixes, criticant les persones organitzadores titllant-les d’irresponsables, i defensant el seu projecte federal amb l’estatut com a eina per desenvolupar l’autogovern, i per ser seriós i complir els pactes amb l’estat, i exigir que els compleixin.
Estem arribant a una situació del tot esperpèntica, en Benach reivindicant l’estatut com a màxim objectiu, cosa curiosa en un suposat independentista que ja ha mostrat la seva actitud en el tema, negant les dues iniciatives en forma de ILP per la independència catalana i referèndum d’autodeterminació, i què mostren la cara d’aquest partit que representa que quan s’ha de mullar, realment s’oblida del tema, i tant sols el treu per les grans proclames com les que ha fet en Puigcercos i la seva República catalana. A l’altre costat PP i Ciudadanos rebutgen el debat identitari, sempre que es garanteixi la supremacia de la seva identitat, es a dir la espanyola, sempre han actuat igual i no canviaran.
El que ja es alarmant pels tics antidemocràtics que representa, es l’actitud dels socialistes catalans i el President de la Generalitat, negar l’estímul a la participació i aprofundiment democràtic no es normal en una democràcia, ni que sigui de fireta com l’espanyola, i demostra el seu tarannà. Aquestes idees queden confirmades quan el President Montilla menysté les consultes ciutadanes, qualificant-les d’aventures, i titllant d’irresponsables als seus organitzadors.  Realment fa vergonya tenir un President amb aquest concepte de la democràcia, i aquest menyspreu a la ciutadania, què en definitiva l’ha posat en el càrrec que ostenta.  La seva idea es imposar el seu projecte sense veure la resposta de la gent, i desqualificar qualsevol altre projecte diferent, què en democràcia se’n diu pluralitat d’idees, un concepte que el President no te a la seva agenda.
Aquests son els representants que tenim, i el seu concepte de la democràcia, cal prendre nota, i preparar un relleu amb persones que com a mínim respectin la democràcia i al poble, què es el mínim exigible, defensin el projecte que defensin.

 

  1. El problema de la democràcia a Catalunya és greu. Catalunya no és un país normal i es barregen els problemes que té la democràcia en general, amb els específics espanyols, i a sobre hem d’afegir la dicotomia unionista – independentista.
    Els partits només fan que especular per no perdre vots (o creure que no els perden) i i sembla que l’única solució és sortir de les brasses per caure al foc.
    Cal un canvi profund, però resulta que els que volen canviar viuen les mateixes contradiccions.
    Objectivament, en aquest moment no hi ha cap moviment, que hagi quallat, que s’ho cregui.
    Personalment crec necessari que es consolidi alguna cosa potent per regenerar el sistema.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.