ALBERT CORTES MONSERRAT

La fiscalia general de l’estat no pensar recomanar la revisió del cas del President Lluís Companys, assassinat per la dictadura franquista, amb l’excusa de que la llei de la memòria històrica ja ha deixat la sentència expulsada de l’ordenament jurídic espanyol, i per tant nul·la de ple dret, cosa que deixa sense recompensa les peticions de la Generalitat, i altres associacions com la Comissió de la Dignitat.

Com ja va passar amb els casos d’en Puig Antic o de Joan Peiró entre d’altres, la fiscalia s’ha oposat a les peticions de nul·litat emparats per la llei espanyola, què no atorga facultats per declarar nul·la cap sentència, nomes ho podria fer una llei o bé un altra sentència, i ara es treu de la manega aquesta nova via que sembla una burla a les famílies dels condemnats, i a la ciutadania en general.  Per un altra banda la realitat sempre surt a la llum, i el cas de l’Àngels Monera, què recordo es va negar a parlar en castellà a l’aeroport de Girona amb dos agents de la Guàrdia Civil, ha estat condemnada a una multa de 180 euros i les costes processals, per qualificar els dos agents de franquistes, amb una decisió  que comporta tot una declaració d’intencions.

Sota aquest vel de democràcia transparent, amb el qual l’estat espanyol es vol embolcallar, s’amaga el no reconèixer com un regim de l’horror, sanguinari i evidentment il·legítim, què durant 40 anys va dominar l’estat espanyol, i on la mal anomenada transició tant sols va ser un punt i seguit per seguir mantenint uns privilegis, i un tractament indigne de qualsevol estat democràtic.

El procés al President Companys, únic president europeu escollit democràticament afusellat, torna a deixar en evidència una justícia que no vol fer una cosa tant simple, com reconèixer que els tribunals militars d’una dictadura il·legal, evidentment no tenen cap validesa, i per tant no hi veig cap problema en donar la nul·litat de tots aquests processos, ara el que ens diu la justícia, es que aquells tribunals estant al mateix nivell que uns tribunals d’un estat democràtic, i això no es de rebut. Treure una llei tant light com la de la Memòria històrica, què saben ben be que no dona la interpretació que ells li volen donar, es un insult a les víctimes, i a l’estat de dret en general.

Aquest estat de dret per cert, ha condemnat a pagar una quantitat de diners a una persona per  rebre un tracte vexatori per part de la Guàrdia Civil, i no voler parlar en castellà amb els agents. Cosa que ens fa preguntar que ha canviat des de la Dictadura en segons quins temes i en quin món vivim, si un ciutadà d’un territori veu retallats els seus drets per parlar amb la seva llengua en el seu mateix territori amb aquestes forces de l’ordre, i a més ser culpable segons la justícia.  Tota una vergonya per qualsevol estat que es vulgui dir-se democràtic, cosa que malauradament l’estat espanyol ens demostra un cop i un altra que la seva enyorança i tractament de la dictadura deixa molt que desitjar, promovent una visió esbiaixada de la historia amb constants exemples.

En definitiva, i desprès de mes de 30 anys, les mancances de l’estat espanyol i els seus lligams amb el franquisme segueixen ben vius, amb una jurisprudència hereva del feixisme, i que no vol evolucionar.