LA FARSA DEL DEBAT DE LA CRISI AL PARLAMENT

Ha passat amb més pena que gloria aquest debat amb aire serios i responsable de cara a la galeria, i què tant sols era un foc d’encenalls per acaparar les portades dels mitjans del regim, i fer veure que som un estat normal amb tot el poder que això puposa, i per tant discutim en els nostres organs sobirans sobre les coses que discuteixen els estats de debó, cosa que evidentment no es certa, i l’únic que ha augmentat entre la població es la desafecció total i absoluta d’aquesta farsa llastimosa.

El debat va ser una autentica pèrdua de temps, i si be al matí amb el cara a cara Montilla – Mas, les cadires estaven plenes dels diputats, un cop resolt aquest tràmi,t a mitja tarda l’aforament era un desert, i dona una bona mostra del que avui en dia es la política catalana, i una gran metàfora de la desafecció creixent de la gent davant els seus representants, què incapaços d’oferir nous camins, s’entesten en justificar les seves posicions que no ens porten enlloc, i es dedican a fabricar un miratge rere l’altre que distregui el personal, davant la incapacitat d’oferir res amb cara i ulls, molts cops degut a la manca total de poder.

 

L’oferiment del President a CIU per donar-se suport amb un acord estratègic per sortir de la crisi, acord a la catalana li diuen alguns, es més una font per buscar titulars, que un oferiment per arribar enlloc. La realitat es que Catalunya te l’honor de ser un dels territoris amb més llocs de treball destruits, amb un augment de l’atur alarmant, i on moltes empreses pleguen sense remei. Davant d’això,i amb la constatació no reconeguda que depenem d’un segon. què ens ha de treure les castanyes del foc, anomenat estat espanyol, dirigit per un govern que ja ha rebut critiques alarmants de tota Europa pel seu desgavell en materia econòmica, la cosa es per preocupar-se.

 

Davant aquesta constatació, i per vergonya aliena, els nostres partits ens volen fer creure que poden decidir res en aquestes materies, i a més amb un acte totalment irresponsable, i davant les properes eleccions tot esta encarat a fer campanya, i no a buscar o arriscar amb acords o desacords, buscar les misèries de cada sector, i amagar les propies son la prioritat, quan els dos líders principals parlen de posar-se d’acord i portar les iniciatives conjuntament a Madrid, aquest fet ja es una cosa irreal, ja què si el govern espanyol no dona suport a qualsevol mesura que es presenti, els 25 diputats del PSOE-C hi votaran en contra sense cap escrupol, i dient que ho fan per Catalunya.

 

Per tant aquests falsos debats quan no es tenen les eines per decidir, ni per resoldre res, son un motiu més de discordia entre la classe politica i la ciutadania, què pot  tenir una oportunitat en les properes eleccions d’escollir la via de l’estat propi, si retira la seva confiança en els partits tradicionals que seguirant la propera legislatura pel mateix camí, i aposta per  posar la Independència en el centre del debat, i amb la clau com deia aquell de la governabilitat, nomes aixi ens en sortirem, i farem oblidar aquestes imatges tristes i perdudes de l’hemicicle català.

2 pensaments sobre “LA FARSA DEL DEBAT DE LA CRISI AL PARLAMENT

  1. Moltes gràcies pel teu escrit. Ho has expressat molt bé. Crec que molts ho veiem de la mateixa manera i que estem farts de farses. Com més temps triguem a treure’ls la careta als polítics actuals més enfonsaran i més difícil i dur serà el redreçament!