ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

LLEI ELECTORAL: AL 2010 TAMPOC I ANAR FENT

Sense categoria

El fracàs de la ponència electoral consumada l’altra dia, ha servit per fer una bateria de retrets entre els partits actuals, els quals amb la responsabilitat que els caracteritza, han fet prevaldre els seus interessos de partit al be general, i la vergonya aliena que suposa que desprès de 30 anys de suposada democràcia, i aquest cop sense poder donar les culpes a Madrid, encara estem com al principi, i la nostra pròpia mediocritat ens impedeixi fer una llei electoral moderna, i més raonable que l’actual,què inclogui un canvi en el sistema de les llistes de cada partit.

En un altre capítol de vergonya política catalana, la nova llei electoral ha mort, cosa que ja havia fet abans de començar, ja que un canvi de sistema no es proposa nou mesos abans de les eleccions tenint tota una legislatura per davant, i a més amb uns partits que no pensaven cedir als seus càlculs electorals de guanys i pèrdua de vots.  Per tant una comèdia més que avui ha posat punt i final. Les diferencies entre la formula per escollir els diputats, les circumscripcions electorals, la proporcionalitat del territori, i el tipus de llistes a votar han estat esculls insalvables.

De fet Catalunya es l’únic territori sense disposar d’una llei electoral pròpia, i per tant es regula amb una disposició de l’estatut del 79, què apunta cap a la normativa espanyola mentre no s’aprovi una de pròpia. Les quatre províncies son la divisió amb un nombre d’escons per cadascuna dels 135 totals, 85 per Barcelona per la major concentració de gent, i llistes tancades en els partits. L’aprovació de la nova llei requereix dos terços del Parlament, i es fa imprescindible el vot socialista i convergent, cosa que els dos partits han seguit ignorant amb tota la època de govern de CIU, i ara amb el tripartit, ja que l’estatut antic instava a aprovar-la en un breu període de temps.

Aquest tancament ha portat  a un conjunt de retrets, i un conjunt d’excuses de tots els partits, com CIU que argumenta que no vol que Lleida, Tarragona i Girona perdin pes, i no vol assumir el repartiment de diputats més proporcional amb la divisió per vegueries. Mentrestant la resta de partits tampoc han volgut cedir en alguns punts, tots amb els seus interessos per bandera.

Aquesta es la imatge dels partits catalans què provoca una desafecció totalment justificada de la població amb fets vergonyosos com aquests, on la queixa constant de tots els problemes en direcció a Madrid, aquest cop no es possible, i per tant 30 anys de demora es molt de temps, i no te cap justificació real que no sigui fer una comèdia de tant en tant per fer la nova llei, i què queda en res. Ningú vol perdre representació en els seus punts on l’ha aconsegueix, i sembla que ningú vol cedir a unes llistes obertes, i no tancades i manegades per les direccions dels partits com agencies de col·locació, així com no volen arribar al sistema de circumscripcions petites amb l’exemple anglès, on els diputats tenen que guanyar-se els seus vots entre els seus ciutadans propers, i això evidentment no els interessa gens ni mica.

En definitiva una cortina de fum més, com moltes altres que cada cop interessen a menys gent per la seva poca transcendència, i la urgència de renovar aquest sistema, i aquests partits que porten el desprestigi i la vergonya a unes institucions què no se les mereixen.

 

 

.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.