TONY BLAIR: CINIC I CRIMINAL

L’exprimer ministre britànic, Tony Blair, ha comparegut davant la comissió que investiga la invasió de l’Iraq, per part del país que representa junt USA i els seus aliats, i membre de la famosa foto de Les Azores amb Bush i Aznar, un trident sense escrúpols, i amb tarannàs força feixistes, ha dit sense cap rubor que tornaria a prendre la mateixa decisió de fer la guerra, ja què Sadam Hussein era una amenaça per la seguretat mundial.

Sense cap mostra de penediment o una autocrítica severa per les seves decisions, ha comparegut durant més de sis hores, i ha defensat la seva decisió amb fermesa, amb l’excusa de que Sadam suposava una amenaça i tenia previst la successió en els seus fills. Els atemptats de les torres bessones ens explica, què va canviar el sistema de control del regim iraquià, tot hi reconèixer que no hi ha proves de l’existència d’armes de destrucció massiva ni de connexions amb Al Qaeda, però ens assegura que intel·lectualment Sadam volia aconseguir una arsenal amb risc per la seva utilització, o al servei del terrorisme internacional, i cas de no actuar, avui seria un gran perill difícil de neutralitzar. Ni la xifra del centenar de morts mensualment per violència al país asiàtic, ha fet dubta Blair, què ha respost que ningú vol tornar als temps sense llibertat, recordant que l’Iran hauria de ser el proper objectiu pel seu programa nuclear, què es un gran risc per la zona i el món sencer.

Realment esfereïdor el cinisme mostrat per aquest personatge, què damunt les seves esquenes ballen milers de morts innocents, i que continuen sense aturador, pel caos existent provocat per aquella guerra.  Sadam era un dictador sanguinari, però ni més ni menys que altres dictadors del planeta, què mai han rebut cap atac militar per part d’aquests països del primer món, al contrari reben l’armament venut per aquestos, i que serveix per allargar aquestes guerres sense fi i sense cap interès mundial. Reconeix clarament que d’armes de destrucció massiva i connexió terrorista res de res, i donat que aquests eren els dos principals motius per iniciar aquesta barbàrie per part del trio abans esmentat, la seva decisió hauria de ser considerada crims contra la humanitat, i no la impunitat amb la que viuen aquests tres assassins, què van planificar una guerra per suposicions sense base, i per prevenció de cara al futur, què ha costat milers de morts durant la batalla, i milers de morts pel caos que han deixat el territori, molts d’ells població civil innocent. Ens parla de llibertat, precisament el que no ha portat al poble iraquià, i què ell  ha pervertit en el seu significat, confonent interès personal o de país per ajuda a la llibertat.

Ara ja apunta cap a l’Iran, pel seu suposat armament nuclear, què per cert el seu país també te, i que jo sàpiga ningú en diu res, però es pot erigir en un dels policies bons del món que no deixen fer a altres el que ells fa anys que fan, donar suport a règims dictatorials, i aportar gran quantitats d’armament que saben s’utilitzaran per guerres sense solta ni volta, què es podrien haver aturat a temps sense mirar pel negoci sense escrúpols de les armes.

En definitiva uns autèntics criminals de guerra que haurien de ser jutjats com a tals, i condemnats per la seva política de l’horror, i aquest joc de bons i dolents què perverteix l’autèntic significat d’aquestes paraules, i dona validesa accions que son negades sistemàticament a altres, simplement com un joc de poder sense aturador, i on el pastís del petroli i els contractes de la reconstrucció son molt llaminers.

 

 

 

 




 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*