LA DESAFECCIÓ POLÍTICA TOTALMENT JUSTIFICADA

Cada dia estem vivint episodis que desprès es reflecteixen en enquestes com la del CEO del Gener, on la desafecció política es creixent, i cada cop ocupa un lloc més destacat entre els ciutadans, aquesta setmana hem vist casos com el conseller d’innovació, Universitats i empresa, Josep Huguet, què canvia del blanc al negre com si tal cosa, o la vergonyosa aliança sociovergent per tapar-se les vergonyes mútues, i evitar les investigacions de la Sindicatura de comptes.

El conseller en una conversa informal, i sobre l’anunci esperpèntic de la candidatura olímpica de Barcelona pel 2022, el va qualificar de fantasmada d’Hereu destinada al fracàs, i amb l’únic objectiu de no perdre les eleccions properes, en canvi avui en unes declaracions com a conseller ha canviat el seu to radicalment, i ha donat tot el seu suport a la iniciativa, ja què planteja beneficis per Catalunya, i desvincula la seva opinió personal de la de la conselleria.

 

Per la seva part la comissió de sindicatura de comptes en el Parlament ha viscut un episodi vergonyós, i on CIU i PSC han votat en contra de dues propostes per investigar la gestió de l’Ajuntament de Barcelona a l’hotel Miramar de la ciutat, amb un 10% propietat del consistori, i què ha estat embargat per un banc alemany al registrar pèrdues de 10 milions d’euros els darrers tres anys, i l’altre a l’Ajuntament de Moià governat per Convergència, i amb una gestió econòmica dubtosa entre el 2006 i 2008, amb una empresa municipal sospitosa com es Moià Futur, i que ha provocat que aquest consistori presentes uns comptes amb un excessiu retard.

 

En el primer tema observem la doble personalitat del personatge, primer amb una opinió a cop calent, què no s’allunya massa del que pensa la major part de la gent, i desprès aferrat al políticament correcte que es sinònim d’hipocresia, i afany de conservar el poder sigui com sigui, i què porta a la desafecció que reflexa les enquestes, d’altra banda també es un exemple de la doble cara del partit que representa, ara amb la proximitat de les eleccions volen tornar als orígens, però amb un passat i present que fan perdre qualsevol tipus de credibilitat, i denoten les preferències i objectius reals d’aquest partit, amb una mala imatge més del tripartit governant a Palau.

 

La segona part es un clar exemple de com tapar-se les misèries uns als altres per conservar els càrrecs i no embrutar-se més les mans amb uns comicis a la cantonada, i una prova més d’aquesta política bruta i desacreditada que no busca els culpables o la transparència, sinó amagar sota una estora tota la brutícia, amb una ferum que ja comença a ser insuportable, i què demana a crits una regeneració i unes normes i formes noves de servei públic al ciutadà, on aprofitar-se del sistema sigui una raresa segurament inevitables, i no un fet que ja es dona per descomptat, i on desprès en plena campanya cadascú defensarà la seva honorabilitat i mans netes, quan les taques ja no marxen de cap manera possible.

 

En definitiva no estic d’acord que cada societat te els polítics que es mereix, perquè amb nego ha creure que ens mereixem aquests personatges, i no aspirem a res més. Cal un canvi de normes democràtiques i un control vertader, i això nomes es pot mirar d’aconseguir amb un estat propi, i podent fer el teu propi sistema basat en aquests principis, i no amb la misèria diària que ens envolta.

 

2 pensaments sobre “LA DESAFECCIÓ POLÍTICA TOTALMENT JUSTIFICADA

  1. Conec molta gent que tenen desafecció política i no saben perquè la tenen, al cap de cinc minuts de conversa te’n dones compte que repeteixen una mena de consigna que han escoltat a l’hora del tallat però que no té cap contingut polític,ni econòmc i menys jurídic.
    Dien que tota la política és una merda i tots els polítics són iguals, perquè ara toca i és moda.
    Jo també tinc desafecció politica, però la meva és fonamentada en aspectes històrics i jurídics.
    Et podria explicar exemples a cabssos, però te n’explicaré un de significatiu.
    Hi ha una persona que mai vota, que conec, que es considera una mena d’antisistema i que diu que tots els plíticssón iguals i bla bla bla.
    Doncs el dia que vam organitzar una consulta popular per a la independència al meu municipi (13-D), una consulta organitzada des de la societat civil, pencat de mala manera, amb recursos limitats, posant diners de la nostra butxaca, amb poca col.laboració institucional,de les persones que hi treballavem no hi havia cap persona amb nòmina de cap administració des del punt de vista polític, bé amb tot el que tu j saps.
    O sia, era un acte que es podria anomenar antisistema, doncs aquest gamarús tampoc va veir a votar.
    Penso que el paio aquest en compte d’un antisistema és un imbècil.
    Cal separar que grau de desafecció i quin grau d’imbeclitat hi ha en aquest nivell d’opinió.
    Perquè no em negaràs que, com a motiu de 300 anys d’ocupació es creen unes condicions colonials properes a la imbecilitat en lesnormes de comportament de molts conciutadans.
    Atentament.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*