LES BONES INTENCIONS SENSE REALITAT
Hi ha determinades afirmacions de cara a la galeria, què si desprès no es converteixen en realitat de poca cosa serveixen, i podem trobar tres exemples en el dret a decidir per qualsevol pacte de Joan Puigcercos, el pas de l’autonomisme al dret a decidir en determinades coses del candidat convergent Artur Mas, o el suport d’ETA a un procés polític, pacífic i democràtic com a resposta al conflicte basc.
La banda armada ETA coincideix amb els principis expressats de l’esquerra independentista, i posa com a eix sense reserves la resolució del conflicte amb un procés polític i democràtic, com a resposta a la repressió instaurada per l’estat espanyol, i amb una activació de la societat amb decisions valentes, i fermesa popular amb l’exemple d’Irlanda de fons.
Per la seva banda, el presidenciable per tercer cop Artur Mas afirma que els anys 70 es va passar de la dictadura a la democràcia, i desprès de 30 anys d’autonomia, ara Catalunya ha de passar al dret a decidir, i s’ho posa com a repte, esperant la decisió del TC sobre l’Estatut per seguir aquesta via o iniciar el camí abans esmentat, què de totes maneres el situa nomes per conceptes amplis com les infraestructures o l’administració dels diners, i no sobre l’autodeterminació què no veu factible ara.
Per la seva banda en Puigcercós diu que podrien quedar-se a la oposició si no hi ha un partit que comparteixi el canvi de cicle de revisar el model de relacions amb l’estat espanyol, ja què la sentència del TC marcarà un punt i final, i s’ha de ser valent per superar aquest marc aquí, i amb coherència de vot a Madrid quan toqui.
ETA sembla que comença a entendre que esta sent utilitzada des de fa anys per l’estat espanyol, precisament per no resoldre el conflicte basc amb l’excusa de la violència, i què estant fent un gran favor per dona ales a l’estat a utilitzar totes les seves armes antidemocràtiques en forma de ilegalitzacions de partits, tancament de diaris, i barrejar tots els conceptes amb la violència terrorista. El camí que li queda al país basc es la via pacifica i democràtica, davant la qual la intolerància de l’estat espanyol, es queda sense armament a utilitzar, i donat el seu tarannà antidemocràtic es posa en evidencia.
Pel que fa en Mas, segueix insistint amb l’errada d’esperar i donar legitimitat al TC, què si no desfigura més l’Estatut ja dona via lliure per seguir amb aquesta via morta, i nomes si el retalla més dona via per defensar el dret a decidir, però nomes amb conceptes batejats com amplis, donant a entendre que l’autodeterminació no ho es, es un concepte fals del dret a decidir, i a més sobre les qüestions que vulgui fer una consulta com pensa aplicar els resultats dins la legalitat de l’estat espanyol, què ja s’ha pronunciat contràriament, es fer volar coloms sense sentit. El dret a decidir o s’aplica fins les ultimes conseqüències i amb la voluntat d’exercir-lo per damunt del marc legal espanyol, o es un absurd, més dins la ambigüitat característica d’aquest partit, i els famós peix al cove què ja no serveix de res.
En Puigcercós ara posa el dret a decidir i la coherència de vot com a condicions indispensables per pactar, quan han estat set anys en un govern amb un partit que ha votat molts cops diferent a Madrid, i en contra dels nostres interessos, i què no pensa canviar, i a més han donat llum verda recentment al frau de l’acord de finançament o al traspàs buit de rodalies, i han votat en contra d’una ILP per dos cops precisament per demanar el dret a decidir. Son moltes incoherències per confiar ara en aquest canvi de rumb, quan les enquestes no son favorables.
En definitiva les properes eleccions s’ha d’escollir entre aquestes sobtades bones intencions, què en realitat fins ara han estat la aposta autonòmica, o la Independència valenta i ferma basada en la voluntat popular, i per damunt naturalment del marc legal de l’estat, el repte esta servit.