ALBERT CORTES MONSERRAT

El creixement del PIB ha permès a la Unió Europea sortís oficialment de la recessió amb estats al capdavant com Alemanya, Itàlia o Eslovènia, però amb tres estats que no s’han enganxat a aquest tren com Grècia, Xipre i Espanya, què amb les seves erràtiques politiques econòmiques ens arrossega amb ella en el seu pou profund, i mentrestant i mirant cap un altre costat seguim remenant les nostres misèries mes vergonyoses.

La delegació de Nicaragua que va ser rebuda en un acte institucional del Parlament per estudiar la nostra peculiaritat lingüística, ha tingut una polèmica inesperada en la persona de David Minoves, què va utilitzar la llengua pròpia de Catalunya, utilitzant el sistema de traducció simultània per la delegació centreamericana amb un cost de 1000 euros, i que ha servit perquè la crosta nacionalista espanyola més retrograda, encapçalada per la Alicia Sanchez Camacho i en Joan Ferran, amb la complicitat d’altres líders que simplement han optat pel silenci, encapçalessin una croada contra l’actitud d’en Minoves, i el cost del seu caprici, amb petició de compareixences inclosa.

D’altra banda en el mateix hemicicle català es va viure una situació surrealista, quan el tripartit va votar en contra d’una llei especial per la Cerdanya, què els mateixos representants dels tres partits a la comarca havien impulsat, i que es referia a un estatus específic per aquesta comarca, amb part del territori a l’estat francès i part a l’espanyol, amb una semblança al que ja succeeix a l’Aran amb uns resultats que freguen l’esquizofrènia col·lectiva, i que diuen molt poc  de la preocupació pel territori fora de l’àmbit de Barcelona, i de la credibilitat d’aquestes formacions.

Pel que fa al primer afer, la normalitat i dignitat d’un representant català ha tornat ha ser objecte de la rància croada espanyolista, què intenta defensar el que es normal a tot el món com anormal a Catalunya, el català es la llengua pròpia del territori, i per tant es totalment lògic que aquest idioma sigui l’escolli’t per qualsevol acte com aquest, i amb traducció sigui a l’idioma que sigui per la representació forana, per altra banda el cost de 1000 euros en cap cas es exagerat, i incomparable amb els episodis que estem vivint aquests dies de mala utilització dels fons públics per fins privats, i on precisament els partits dels dos acusadors principals en tenen grans exemples, i no estan indicats per donar lliçons d’ètica o honestedat a ningú, i menys per un tema que simplement esta en la seva imaginació de racisme contra la llengua catalana per qualsevol motiu.

El tema de la Cerdanya explica clarament la desafecció ciutadana, i la mesquinesa d’aquesta classe política catalana, què pels seus interessos es capaç de votar amb diferents criteris en un territori o un altra en funció de les seves necessitats, i on finalment en un acte de cinisme i mediocritat inexplicable, donen l’esquena als companys del seu mateix partit, en un cas clar de prioritat de les cadires de govern per damunt dels interessos vertaders del territori, en aquet cas en una comarca catalana dividida entre dos estats pel famós tractat dels Pirineus, i què des del nacionalisme espanyol no es vol recordar.

En definitiva davant aquesta deriva de l’estat espanyol, què compromet molt seriosament el nostre estat del benestar i el nostre futur, la classe política catalana es dedicar a fer aquests espectacles denigrants que els deixa en evidencia per sempre.