ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

SANTA ÚRSULA: TRACA FINAL

Sense categoria

Com a casteller, i de la colla degana del món casteller, la Colla Vella dels Xiquets de Valls, la diada de Santa Úrsula es quelcom més que una diada, una plaça especial, la tensió i ambient casteller amb la colla veïna sense comparació a cap altre lloc, i aquell caliu casteller que esta per damunt de resultats, rànquings, punts i altres bajanades que res tenen a veure amb la historia, i el fet casteller que es respira a la plaça del Blat.

Pel que fa a la meva colla, crec que portàvem uns quants anys que la nostra diada principal per damunt de qualsevol altre, Concurs inclòs, no acabava de sortir rodona, però suposo que la bona feina en els assajos, i la motivació de tots els components ha donat els seus fruïts.

 

Un 2 de 9 amb folre i manilles per començar, molt sincronitzat en la seva execució, i amb una gran compenetració entre folre, manilles i quarts que se’ns dubte sumat a un molt bon tronc, ha donat la combinació perfecte per descarregar-lo per segona vegada aquesta temporada, i donar la sensació de que amb els condicionants adequats en forma de pinya  pròpia i concentració, es un valor a explotar en el futur sense cap recança, un castell molt ràpid que ha donat la confiança per encarar el repte principal que era el 5 de 9 amb folre, un monstre difícil de dominar, i que junt amb un tronc excessivament pesat eren factors que indicaven la seva dificultat, se’ns dubte s’ha començat a treballar força aviat, però amb la força suficient per carregar-lo i aguantar el gir de la part del tres fins la sortida de la canalla on definitivament ha estat impossible  mantenir la verticalitat del castell. Una tercera ronda amb un 3 de 9 amb folre, un valor segur que relativament era un descans abans del gran pilar, no ha estat dels millors, però s’ha defensat fins descarregar-lo amb una gran confiança.

 

La cirereta era a la ronda de pilars on el pilar de 8 amb folre i manilles, i reitero la paraula pilar, ja que a la televisió sembla que s’ha agafat la paraula espadat que al camp de Tarragona no es una paraula habitual per definir un pilar.  Caldria dir que la execució ha estat magistral, un gran pilar, segurament el millor que podem trobar actualment, i un treball segur del folre i les manilles, què amb una conjunció perfecte han pogut fer la feina amb comoditat, i el segon de l’any al sac, posant el colofó a una gran diada, la millor de la temporada, i una de les millors a la diada vallenca.

 

La barreja de sensacions son difícils de traslladar amb un text, i més a  la gent que segurament no ho viu de la mateixa manera, però la satisfacció de la feina ben feta, i de finalitzar una temporada de la forma més brillant possible i a casa, son increïbles i ja fan somiar amb  noves fites en la propera temporada, i amb una línia de treball que evidentment es pot millorar, però que amb el compromís de tots els components, la il·lusió, i l’orgull de la camisa rosada, pot portar aquesta colla a aconseguir els reptes que es proposi.

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.