LES CRIATURES MALCRIADES D?EN MONTILLA
En el debat de política general al Parlament de Catalunya, el President Montilla ha semblat més el líder del PSOE a Catalunya, què un vertader President de tots en el territori que li pertoca. Ha dedicat part del seu discurs a desacreditar la via de l’estat propi per Catalunya, i als partits que li fan suport, i un cop més ha qualificat aquesta via com aventures o invents aferrant-se com sempre a un text legal anomenat Estatut, què ja fa temps que dorm sota terra ben enterrat i oblidat.
Ha mostrat un zero en autocrítica, cosa que el deixa en evidencia, i en el seu món imaginari, i s’ha dedicat gran part del seu temps ha criticar els que donen suport a les consultes sobiranistes, dient que ell també vol anant lluny, però amb tothom alhora, en referència a ERC. Ha mostrat la seva confiança cega amb l’Estatut, i mai més ben dit, i ha advertit que correm el risc de crear una constant insatisfacció malaltissa si no som capaços d’obrir un llarg període de tranquil·litat, per desplegar el major instrument que Catalunya ha tingut a la seva historia. Rebutjant com sempre aventures i invents, i tractant de criatures malcriades els que reclamen una joguina nova i quan la tenen en reclamen una de nova, fent referència als republicans, què els acusa d’impaciència i no veure la realitat.
Puigcercos per la seva banda ha contradit el President, i li ha dit que la propera legislatura hi haurà dos bàndols amb el dret a decidir sobre la taula.
Aquest delegat espanyol del PSOE, anomenat actualment President de la Generalitat, va seguint el seu rumb cec i sense escoltar la seva ciutadania, primer cal dir que aquest govern tripartit ha comes errades com tots els governs, i mai està de més assumir alguna culpa, i no mostrar aquesta perfecció fantasiosa. Ens diu que ell vol anar lluny amb tothom, caldria explicar que el seu horitzó ja sabem quin es, una comunitat autònoma espoliada pels segles dels segles abandonada als capricis dels mandataris de Madrid, això ho pot fer amb el PP i Ciudadanos que son els seus aliats naturals com nacionalistes espanyols radicals que son, però no amb els partits catalans, ni amb la majoria de la població, com es demostra en les eleccions catalanes. Vol llargs períodes de tranquil·litat per desenvolupar un text agonitzant, de quan temps parlem, perquè ja portem 300 anys de colonització i les coses no canvien, i menys amb un text que ja ha pogut comprovar que es paper mullat i que el govern estatal ni ha complert, ni complirà, quedi com quedi desprès de la propera retallada, de debò aquest es el futur que ofereix a la població. Torna a anomenar la via de l’estat propi una aventura i invent criticant als seus socis de govern. Crec que no s’atrevirà a qualificar d’invent cap estat actual en el món, son unes unitats territorials, per cert cada dia més nombroses, i que et permeten decidir el teu futur i el teu rumb en aquest món, sobretot quan el que decideix per tu sempre ho fa a la teva contra. El que qualifica d’aventura es la seva proposta estatutària, com a millor instrument i el nostre desenvolupament dins l’estat espanyol, això si que fuig de la realitat. Per últim una mica de respecte a les consultes democràtiques, li agradin o no, el joc funciona així, no nomes preguntant el que alguns els interessa.
Respecte als republicans, son a prova de bombes, i ara de sobte defensors de consultes i dret a decidir, que cada setmana canvien d’objectiu, ara toca concert econòmic, ara aeroport i ara suport a les consultes. Tant de bo sigui veritat, però els seus antecedents no conviden l’optimisme amb la submissió al socialisme ranci durant tota la legislatura, la negativa a la ILP en el Parlament, i les critiques d’en Ridao a Reagrupament per posar la independència com objectiu, alhora que ell va marejant la perdiu amb el president espanyol pel seu volt pels pressupostos.
Una constatació més de que fa falta un sotrac parlamentari, per superar aquest període gris i trist sense rumb ni direcció.