ELS INFORMES DE LA MEDIOCRITAT
Els informes encarregats pel govern de la Generalitat estan al centre del debat polític, i son un clar exemple de necessitat de regeneració democràtica i de persones. Es van gastar uns 31 milions d’euros en més de 2500 informes i estudis l’any 2007, dels quals amb una mostra de 300, es van considerar inútils un 16 %, i alguns son una clara broma de mal gust amb uns costos elevats, i on molts no arriben a la quantitat exigida de 12000 euros per obrir un concurs públic, i per tant son a gust del departament de torn.
S’han revelat alguns informes esperpèntics, i on els auditors han afirmat coses com la difícil valoració d’una utilitat real amb un informe del Departament de treball de 11700 euros, un sobre crítics de circ del departament de cultura per valor de 3000 euros, i on la majoria de les dades es poden trobar fàcilment a Internet, o un informe del departament de Medi Ambient sobre transport ferroviari de prop de 7000 euros on part del text es copiat del pacte nacional d’infraestructures. Tanmateix hi ha una gran perla, què es un informe de 27000 euros de valor sobre les opinions de diversos periodistes de Catalunya sobre el segon tripartit, què ha fet saltar espurnes, i més recentment s’ha informat d’un encarregat per Joan Puigcercos com a conseller de governació sobre l’impacte de la seva imatge al programa televisiu Polònia, o el nom de la seva conselleria com a Governació i Administracions publiques o simplement Governació, per un valor de 12000 euros.
Realment l’aspecte positiu, es que ara amb més o menys dificultat es poden consultar la major part d’aquests informes, i en governs anteriors convergents on aquesta practica també era habitual, els informes eren més secrets, i per tant no poden escandalitzar-se en excés per la continuïtat del que ja s’estava fent.
De totes maneres l’ús del diner públic no hauria de poder ser utilitzat de manera tant alegre com aquesta, ja que es el diner de tots, i aquests personatges tenen la responsabilitat de gestionar-lo, no pel seu benefici personal, sinó en benefici del país, i aquestes dades son escandaloses i denoten una incapacitat i mediocritat manifesta per exercir els seus càrrecs i pretendre que la desafecció no augmenti amb un cinisme a prova de bomba. Un altra cosa denunciable es la investigació al periodisme que hauria d’actuar amb tota llibertat, i no pretendre utilitzar-lo de manera sectària amb informes i seguiments d’aquests tipus.
Els últims exemples sobre el programa de Polònia o el nom de la conselleria, ja son una presa de pel que ratlla l’insult a la població, i hauria de ser penalitzat com la resta en forma de dimissions que mai arriben en aquest bucle tancat que es crea de presa de pel permanent i falta de respecte a les institucions, i a la ciutadania que de bona fe ha donat el seu vot per col·locar-los on es troben.
Sí la independència es urgent, no ho es menys una regeneració de tota aquesta classe política que s’aprofita de la seva situació com un benefici personal, i on molta part no se li coneix cap mes dedicació en la seva trajectòria personal, i on el poder de les direccions del partit passa per davant del currículum i idoneïtat dels candidats, cosa que amb llistes obertes i apropament del diputat als seus votants com amb d’altres democràcies més exemplars, s’aconseguiria redreçar la imatge d’aquest sector, i evitar aquestes histories que fan vergonya aliena dels nostres mediocres representants.