EL SENY I LA RAUXA

Aquestes dues paraules van molt lligades amb el caràcter català, i moltes vegades durant la història d’aquesta nació han estat manipulades perdent el sentit original, i perquè no dir-ho s’ha comes un abús sobretot de la primera,que com tots els abusos es perjudicial, i es revolta en contra teu, aquests dies tenim clars exemples d’això, i de les nostres maneres de disfressar la nostra covarda existència.

Segons el diccionari de l’IEC, el seny el defineix com una ponderació mental o la sana capacitat mental que és penyora d’una justa percepció, apreciació, captinença i actuació.  Pel que fa a la rauxa es la determinació sobtada, pensada capriciosa. Segurament tots estarem d’acord que el terme just per una persona individual o per un poble es la combinació de les dues coses, i l’encert d’utilitzar una o l’altre segons ens convingui, i ens sigui de millor utilitat.

Tot això ho dic per la pregunta que es feia el Conseller Antoni Castells arrel de les negociacions pel nou finançament, i on preocupat per la situació del cordó umbilical entre Catalunya i Espanya, es qüestionava si entre aquestes dues poden seguir així les coses, i creu que no podem ignorar les lliçons que es desprenen dels fets, i de la futura sentència del TC, què portaria a demanar que hem de fer.  Això contrasta amb la posició d’en Miquel Iceta demanant seny per una futura retallada de l’Estatut.

Realment aquest seny que ens demana l’Iceta no crec que tingui molt a veure amb la definició abans expressada, ja que no es una justa percepció que la teva llei màxima que ha costat sang, suor i llàgrimes, degudament retallada i escapçada, finalment aprovada i votada per la gent, i ara un altra cop disminuïda per un grup de jutges espanyols polititzats, marcant un límit clarament insuficient pels anhels i el desenvolupament del territori català, requereix fer-se una gran pregunta, acceptar la situació i anar vivint amb totes aquestes limitacions i el futur hipotecat, o prendre una determinació sobtada o altrament dit fer servir la rauxa per dir prou, i agafar un altre camí, un cop comprovat que l’actual no porta a cap lloc, i que els nous aires sempre han estat positius per tots els territoris que amb un cop de rauxa han saltat la paret, i s’han guanyat el respecte del món pel simple fet de ser amos del seu propi futur, o sigui un estat amb tot el que això implica.

La posició Iceta ja no te arguments possibles, sinó son de tipus de guany personal, cosa en aquest cas menyspreable, o sentimental, que en aquest cas no te perquè canviar, ja què el sentiment esta en el cor de les persones i aquest no canvia per un canvi polític o administratiu.  Per tant la pregunta d’en Castells ell mateix sap que te una resposta clara, i que tant sols depèn de la nostra voluntat i de superar les nostres barreres mentals.

Per tant prou de discussions de poca volada, quan a l’estat espanyol es fan enquestes sobre catalanofòbia, cal tancar aquesta carpeta, i veure que en el món queda un marge molt gran per explorar, i que nomes ho podrem fer si anem com a nosaltres mateixos en total llibertat, cosa que mai aconseguirem amb un interlocutor que per molt que digui la Esperanza Aguirre, ha mostrat sobradament que no ens estima gens.

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*