CORNUTS I PAGAR EL BEURE

Aquesta frase feta es molt apropiada pels catalans, i especialment en els últims 300 anys, on el maltractament constant de l’Estat tant sols ha provocat entre la classe política conformisme, possibilisme i resignació.  Una mena de col·laboració amb l’enemic que no sembla tenir massa lògica amb el pas del temps, i més quan aquesta societat acaba per dir-te el nom del porc,  tinguis la posició que tinguis.

 

En efecte, desprès de que el govern català hagi donat validesa a aquest nou frau en forma de finançament, i auto rebaixar-se la llei màxima catalana ara per ara, anomenada Estatut, i que pel vist fins ara no obliga absolutament a res, ara arriba la segona part, aquest fum que s’ha venut, i aquests gestos de fer veure que s’estava negociant, quan realment per negociar una cosa han d’haver dues parts, i aquí nomes una decidia, per tant de negociació res de res, com deia de moltes parts de l’Estat s’ataca directament a Catalunya exigint igualtat de tracte.

 

Tanmateix tant de bo el tracte fos igual, ja seria un pas molt important que malauradament no es així, i per exemple La Esperanza Aguirre, presidenta de la Comunidad de Madrid, ja ha anunciat que votaria no al nou model, ja què no pot permetre que els serveis públics dels seus ciutadans els pacti Zapatero amb ERC, i ho considera un gran xantatge. Els principals rotatius i opinadors també han expressat el seu malestar pel tracte diferencial català que es intolerable.

 

Realment quan l’odi es tant gran, i a més es tant assumit que els catalans tenim l’obligació de pagar i callar, quan es parla encara que sigui fum, l’anticatalanisme es dispara i sentirem a dir tot tipus de disbarats, tal com passar amb l’Estatut,una mica el mon a l’inrevés, ja que no obtenim res significatiu i hem d’aguantar tot tipus d’improperis sense solta ni volta.

 

Sort que els nostres herois del tripartit, tots cofois, avui signaran un nou acord que ens mantindrà lligats i espoliats uns quants anys més, i mentrestant suportarem tot tipus d’insults i  improperis, a veure si alguna anima de bona fe s’ho acaba empassant.

 

Malauradament per l’establishment català, i malgrat els seus mitjans de desinformació  i opinadors a sou, molts analistes independents, i crec que l’independentisme en general, rebutja i no accepta aquesta obra teatral, que per cert també representa a l’oposició CIU atacant el que ells sempre han fet i defensat.

 

Tot plegat un bon exemple del que ens espera d’aquí al final del procés per la creació de l’estat propi, que pel nostre be esperem sigui prou aviat per ser-hi a temps.

 

 

 

 

 



 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*