CRONOLOGIA D?UN ENGANY
Les miserables xifres i model de finançament per Catalunya que el PSOE-C ja ens vol vendre incompleix l’Estatut, i no resol el dèficit fiscal, segons les noticies que circulen, a més per la xarxa es pot trobar un vídeo il·lustratiu de l’engany en quant a les dates, i les justificacions dels seus protagonistes, vertaderament tot un exemple de cinisme barat que nomes pot suportar una societat amb tant poca autoestima com la catalana.
Efectivament, aquest vídeo repassa tota una història que començava amb el 9 d’agost del 2008, data oficial límit que marcava l’Estatut, per tant la llei, cosa que a l’Estat espanyol com s’ha vist no importa gaire, i no passa de ser una anècdota, desprès els diferents actors amb un sainet que deixa clar el nivell de dignitat del govern català sota mínims, han anat desfilant el 17 de novembre, 31 de desembre, 13 de febrer, 12 de maig, i finalment 15 de juliol que sembla ser la data definitiva que el PSOE i la seva sucursal catalana decidiran tancar aquest capítol que ja els esta castigant excessivament.
El Conseller Castells i la Ministra Elena Salgado sembla que ahir van escenificar un principi d’acord, que pel que es remoreja no arriba a les xifres exigibles, incompleix l’aplicació gradual de l’Estatut de 3 anys a 4 o 5, i sembla arribaria als 3200 milions al quart any, podria incorporar diners per Mossos i presons complementaris per no engreixar més la xifra, i respecte a la ordinalitat sembla que no es garanteix clarament el percentatge ha assolir per damunt la mitjana espanyola, tampoc no oblidem que no es cap tracte bilateral ja què el sistema afecta a totes les comunitats de regim comú, i com sempre dependrà molt de la voluntat de cada govern estatal a aplicar el que li convingui, o sigui habitualment perjudicial per Catalunya.
Sembla que el PSOE-C seguin les ordres de l’amo ja es prepara per vendre aquest acord, què qualificaran de meravellós i espectacular, ICV tal com va fer en el procés estatutari no posarà problemes, gairebé sense analitzar-lo, i tot queda pendent d’ERC, on sembla que per marcar paquet com es sol dir, volen oferir mes resistència, però vista les seves actuacions els últims anys de govern, sembla que tot es una estratègia per acabar cedint a aquest xantatge i presa de pel, tot sigui per les cadires al govern.
El primer culebrot sembla apunt de caramel, i una nova errada en el llarg historial de governs submisos de Catalunya per afegir, la segona serà la futura retallada estatutària, i què tot plegat hauria d’acabar de mobilitzar els vertaders independentistes dels partits d’ordre establert, per sumar-se a un projecte per la Independència, be sigui Reagrupament, o algun altre que finalment pugui sumar, es una bona oportunitat per deixar enrere tota aquest engany permanent, i on sempre acaba rebent el mateix, i aquest cop ens hi juguem el futur.