ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

ELS ENEMICS DE CASA NO DESCANSAN MAI

Sense categoria

El viceprimer  secretari i portaveu del PSOE-C,  Miquel Iceta, ha apostat pel seny català si  finalment no hi ha acord de finançament i el Tribunal Constitucional retalla l’Estatut.  Tot ha quedat reflectit en un article a l’ABC sota el títol de “Optimismo i sensatez”, i on demana aquet tret distintiu tant català que va a notar a faltar amb el procés estatutari, tot i que alhora es mostra optimista sobre la resolució dels dos temes.

A l’article ens parla de la irresponsabilitat de portar la ciutadania a un carreró sense sortida disfressant-lo de drecera . Demana passi el que passi la màxima unió entre els partits i el poble, i calcular molt be les complicitats amb la resta de l’estat espanyol, per vèncer qualsevol obstacle. Es mostra optimista amb la resolució del nou model financer que superarà el de CIU el 2001. Respecte al TC es mostra confiat que l’Estatut serà avalat, i respectant la constitució es desenvoluparà amb rapidesa, i denuncia aquells que pregonen la fi de l’autogovern a Catalunya, recordant que el catalanisme ha obtingut grans victòries en els últims 30 anys, i seguirà sent així.

El sociòleg Salvador Cardus en un article titulat “una eterna estada als llimbs”, ja responia parcialment a aquest escrit anterior, i diu que estem en una sala d’espera que no te sortida, on els nostres polítics son incapaços d’aspirar a res més que no sigui resignació i sobreviure com sigui, i no acceptar que la única sortida tant sols depèn de nosaltres, i es la independència, la via seguir a l’estat espanyol ja es sobradament contrastada què ens porta a l’abisme, cal ser molt cec o covard de no voler contrastar la via abans esmentada.

Iceta compleix la seva funció encomanada pel PSOE, de seguiré fent creure al poble que no hi cap més via alternativa que la submissió i la resignació pels segles dels segles. Realment es mot mesquina la seva funció, com la de molts altres, perquè defensa una cosa que diàriament s’està demostrant que es una pura fantasia.  Apel·la el seny, però caldria preguntar-li per fer que, precisament una persona assenyada valora les coses i actua amb conseqüència, en aquest cas de maltracte permanent i cap sortida ni entesa política o social, el seny diu que l’Estat propi es la millor opció, i com diu ell no es cap drecera, per molt que li dolgui es un camí que tant sols depèn de nosaltres exercir-lo, ja què el colonitzador que compleix la seva funció de xuclar els teus recursos amb un mínim de despesa, mai te la concedirà la llibertat.

Ens parla d’unió entre tots els partits, però per fer que, una submissió conjunta i disfressada com fan amb tots els temes importants, per això no cal, se’ns diu que l’espoli serà per sempre, i que el valor del vot del poble català no val per res, que més vol.  El seu deliri el porta a buscar complicitats amb l’Estat, realment es esquizofrènic, com he dit abans qui te la paella pel mànec no la deixarà pas, es una lògica aclaparadora.

El seu optimisme no esta basat en res, i es totalment injustificat i temerari, sap que esta enganyant pels seus objectius ja que nomes cal repassar la historia per veure-ho clar.

On ja ha reblat el clau, es amb les victòries catalanistes en els últims 30 anys, però de quines victòries em parla, el repto a dir-me’n una i no la trobarà, perquè senzillament no existeix, actualment la Generalitat desprès de 30 anys es una espècie de Diputació on les seves competències poden ser envaïdes constantment per l’Estat, i la seva llei màxima, l’Estatut es un paper mullat que l’Estat no te cap obligació de complir, i ha nascut ja totalment mort.  Aquestes son les victòries desprès d’aquests anys.

Prou de demagògia, i de seguir les instruccions de l’amo, la població cada cop se’ls creu menys, i veu clarament que hi ha una solució molt senzilla, i que a més el procés per arribar-hi a pesar de la mesquinesa dels partits actuals ha començat, i per lògica te que arribar a bon port, o el resultat serà la desaparició del que ara coneixem com identitat catalana, que segurament a gent com Iceta tant li fa.

 

 

  1.   Des de el PS(OE)C es demana seny català ? Després que Jordi Sevilla reconeguès que el PSOE va voler enfonsar des de dins aquesta presa de pèl que és l’estatut ? Després de les diferents retallades ? Què Alfonso Guerra reconeguès que calia retallar-lo ? Que les CCAA ens acusin de malbaratar els diners que ens envien des de la capital ?

      Ens ho diuen a la cara i nosaltres no hi fem res. Restem callats, en un racó, esperant que ens llevin el càstig. Esperant les engrunes del pastís.

      Doncs no només després de tot el teatre, ara resulta que no es complirà la data del 15 de juliol. Tant Montilla com Puigcercòs així ens ho estan avisant avui mateix. Tenim ja una nova data provisional ! El 08/08/09 ! Ja podem estar contents ! Tenim plan B (com a les pel·licules)

       A més, afirma que cal tenir ‘complicitats’ amb l’estat espanyol ? Després de 30 anys de “democràcia” ? Ara ? Però que ens begut l’enteniment ?

       Ara cal seny ? Després de més d’un any de retard en l’aplicació d’una llei orgànica ? Una llei orgànica aprobada per les corts de l’estat d’Espanya !!!!!! I mentrés Iceta i la seva trepa permeten que no es compleixi la llei ! Llei que per altre banda incompleix un altre partit que no és el PSC (o vaig errat i el PSC==PSOE ?).

       Realment el tal Iceta i el seu partit (sucursal) no tenen vergonya. Però el més trist de tot és que part de la gent s’ho creu i la gran majoria de la gent no en fa cas.

      No volem l’estatut. Ni tan sols volen un bon estatut.

      Despertem de l’encanteri.

  2. Fa poc es va descobrir que Alejandro Lerroux, personatge històric anticatalà, demagog, i populista, revia un sou d’Espanya per predicar anticatalanisme disfressat d’obrerisme, esquerranisme i anticlericalisme.
    És el mateix, Iceta és una rata, un personatge a sou, com molts altres hi ha hagut i hi ha, la operació de cruspirse el PSC per part del PSOE va ser una operació d’estat amb la complicitat de la Internacional Socialista des d’Alemanya, aquesta xusma mai havia d’entrar a la Generalitat i compte no sóc convergent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.