ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

LA SOBIRANIA CULTURAL

Sense categoria

Els nostres politics no paren d’inventar noves paraules i frases per no encarar el tema principal, i buscar aquella cruïlla que tingui entretingut al personal.  Ara  ha estat l’Artur Mas, suposo amb la llicencia concedida per en David Madi del terme Sobirania Cultural, a la que segons ell Catalunya pot aspirar i projectar-se al món, altres sobiranies son més complicades, i amb  més interferències afegeix.

En un acte per l’oficialitat del català a Europa, en Mas ens diu què si situem la nostra cultura i economia al món, menys lligats estarem a Madrid, i ha aprofitat per criticar al President pels incompliments de l’Estatut.

 

Crec què el líder de CIU en una posició típica d’aquest partit, sembla voler mantenir l’ambigüitat nacional, però acostant-se poc a poc a posicions de més sobirania. Aquesta sobirania cultural de què ens parla, ja una formula infalible per tenir-la sense problemes, què es l’estat propi, on no caldrà lluitar per cap finançament miserable, això em recorda la lluita que va anunciar des d’ERC ahir pel Concert Econòmic en Puigcercos, tot son lluites estèrils. El nostre reconeixement cultural i lingüístic al món vindrà de bracet d’un nou estat, el nostre, on els nostres problemes seran els què tenen tots els estats del món, i on no caldrà anar a pidolar almoina a cap lloc, i menys a Madrid.  No cal enredar més la troca, els problemes s’han d’agafar per la seva arrel, per molts pegats què es vulguin posar, el problema de fons serà el mateix, i ja va sent hora de resoldre’l amb valentia, i CIU hi te una gran part de responsabilitat.

 

Parlant de Madrid, el president estatal ens diu en una entrevista, què la feina política es una lluita per complir la paraula donada, i parla de les limitacions d’un govern en l’època actual molt condicionat per la globalització.  Realment la vergonya d’aquest home no te límits, i ens parla ben clar que aquests lligams amb Madrid què ens deia en Mas, estant podrits, i la corda per força es trencarà, cal estirar una mica més i prou.  Realment l’home què a incomplert mes promeses en menys poc temps amb el territori català, ens diu què complir es una lluita com a principal objectiu polític, i carrega les culpes a les pressions del món globalitzat.

 

Crec què sobren les paraules per definir aquest autèntic demagog, què amb el seu cinisme i la col·laboració inestimable de la classe política catalana de baixa qualitat ha pogut sobreviure, però tot te un límit, i per honestedat, cosa què per ell deu ser una lluita constant també, hauria de dimitir, ja què no es pot viure instal·lat amb la mentida indefinidament.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.