ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

LA LLENGUA, AQUESTA GRAN BATALLA DE L?ESTAT

Sense categoria

Aquests últims dies han succeït alguns fets que mantenen viva aquesta batalla de l’Estat contra la llengua catalana, i la cultura d’aquest país en general, com poden ser l’Acampallengua a les Illes Balears, el menyspreu en la campanya europea, i l’intent d’amagar la realitat, com a la final de Champions League amb el català com a llengua què representa el club.

 

Primerament a Sa Pobla es va celebrar aquest cap de setmana l’Acampallengua un festival per promocionar la cultura i la llengua catalana, organitzat per Joves de Mallorca per la llengua i Obra Cultural Balear amb gran èxit de participació, i on dies abans la organització va parlar amb el delegat del govern espanyol per acordar la no presencia de la Guàrdia civil al recinte, ja què podria provocar aldarulls, però a la matinada del diumenge, una dotació d’aquest cos es va presentar al recinte en actitud provocadora, i sense atendre a raons es va endur emmanillat a Tomeu Martí, cap de seguretat i coordinador d’Obra Balear per no voler identificar-se, quan els testimonis asseguren el contrari, va romandre dues hores retingut a la caserna amb un tracte dur, i posteriorment va ser alliberat.  Lamentablement aquests atropellaments a la llibertat dels ciutadans es venen repetint, i sempre amb la mateixa direcció, amb l’antic govern del PP, i l’actual socialista, sense que ningú ho vulgui aturar, i amb un altra maniobra d’imposició de l’estat per eliminar la cultura catalana de l’illa.

 

A la campanya electoral europea, i en una entrevista delirant, el candidat Vidal Quadras ens diu què ser candidat europeu, i fer del català una prioritat en una pèrdua de temps i d’energia, i ho remata dient què la resta de diputats d’allà no entenen res.  Realment la xenofòbia d’aquest senyor amb Catalunya no te límits, i el què no entén res em sembla què es ell, ja què defensar la teva llengua, i els teus problemes a les institucions, es el què fan tots els representants de tots els territoris europeus com la cosa mes normal del món, però esclar s’ha d’evitar què el nostre territori entri amb aquesta normalitat, intentant mantenir-lo en aquesta realitat virtual de segona divisió, i callats i contents.

 

D’altra banda el president espanyol defensa l’equilibri en la política lingüística per protegir per igual totes les llengües, però s’oblida de dir què n’hi ha més iguals que d’altres, cosa què acaba per voler imposar nomes una, reduint la resta a simples accidents lingüístics sense importància. Realment la poca vergonya d’aquest personatge es digne de record guinnes.

 

Tanmateix i per revestir la realitat que avui veurem a Roma en la final de la Champions League, Esperanza Aguirre s’ha afanyat a dir que el Barça es un equip espanyol, ja que ha guanyat la Lliga i la Copa d’Espanya i representa aquest estat a la final, obviant que avui la llengua a l’estadi italià pel que fa al Barça serà el català, què les úniques banderes que veurà seran senyeres i estelades i pancartes reivindicant l’Estat propi, que el President de la Generalitat seurà encara que sigui a tall anecdòtic a la llotja, amb honors de cap d’estat, què les televisions encarregades de realitzar el partit no han volgut fer la versió amb català com permet la tecnologia, i seria el més normal, i que els equips s’inscriuen a les competicions i no als estats.

 

Ho sento per aquesta senyora, però la realitat es tossuda, i tard o d’hora veu la llum, no es pot mantenir indefinidament un muntatge com el de l’estat espanyol i la seva pluralitat, quan en realitat fa tuf de naftalina, ja què no vol obrir les portes de l’armari perquè no en marxi ningú.

  1. Al telediario del dia següent a la festa del barça per la liga i la copa es va fer un reportatge a la secció d’esports on no es va emetre el discurs de l’entrenador, ni el del capità, ni el de Xavi, ni el de Silvinho, ni el de Piqué, sí el de Bojan peró la veu del locutor va tapar en tot moment la del jugador. El denominador comú de tots els dicurssos era el d’estar fets en català. Si que es va poder sentir part del de Messi o el d’Eto’o, en castellà.
    Desesperadament es vol impedir que a Espanya es vegi que  el Català és normal. Es vol mantenir als espanyols en el desconeixement per poder-los manipular després amb fins electorals. Sino per què ho fan?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.