ICETA I LA DEMAGOGIA PERMANENT
El portaveu del PSOE-C, ha advertit davant la imminència de la reunió Montilla-Chaves per tractar els temes relacionats amb el desenvolupament de l’Estatut, què la relació dels socialistes catalans amb el PSOE esta en joc, ja què sinó es compleix la llei catalana, afecta a Catalunya com a poble, i la sobirania del poble espanyol, ja que les corts van donar validesa a la llei.
El president català portarà la cartera plena d’incompliments, com els aeroports, rodalies, beques i el finançament, i espera un acte de sentit comú del govern Zapatero per no cometre un altre injustícia. Seguint amb el portaveu, davant la denuncia ens diu que hi ha en joc a part de l’estabilitat dels dos governs, la coherència del projecte federal del PSC, la Espanya plural de Zapatero, les relacions dels dos partits, i l’encaix de Catalunya i Espanya.
Una nova amenaça què fa riure d’aquest col·laborador del govern espanyol què no te la mes mínima intenció de canviar les coses, ja què ja ha demostrat de totes les maneres possibles les seves prioritats per l’Estat, a més, i com els terminis del finançament i de forma cíclica suposo perfectament calculada per l’aparell socialista, va repetint aquestes amenaces què desprès mai es veuen a la realitat, ja què a Madrid mai s’han fet notar, ja què el vot sempre es captiu del PSOE, i moltes vegades contra Catalunya, i a més basa la seva crida amb un Estatut què cal recordar a les 24 hores d’haver-ho aprovat al Parlament amb el seu vot favorable ja estaven presentant esmenes a Madrid, per començar la retallada encarregada per Zapatero.
Respecte als termes Espanya plural i projecte federal, son en boca d’aquest senyor un insult a la intel·ligència, ja què mai han existit a l’estat espanyol, què es basa en la seva uniformitat i el menyspreu a qualsevol diferencia, i en unes autonomies totalment controlades què ja han tocat sostre, i on a més el poder central sempre ha ignorat quan li ha convingut.
Pel que respecta a l’encaix dels dos territoris, no crec què sigui un tema què provoqui discrepàncies entre el partit mare i la sucursal, ja què el seu nacionalisme espanyol es fora de tot dubte. Nomes cal veure la reacció d’alegria amb l’anunci de Carod de deixar el testimoni a Puigcercos en el partit república i soci de govern, i el silenci sepulcral davant l’article de Carretero plantejant una cosa que molesta i molt, fins hi tot als mateixos partits catalans, com es parlar seriosament de la Independència, la qual nomes convé treure per fer retòrica buida de contingut de tant en tant.
Avui en Chaves, expert en deutes històrics, se li podria regalar per la proximitat de Sant Jordi algun llibre sobre les balances fiscals catalanes, i sabrà realment que es un deute històric, no en la seva imaginació, sinó a la realitat, però esclar entre companys de partit seria massa esperar.
Quatre estirabots d’Iceta, principis d’acord que sempre queden en principi, acords per acordar un altra reunió, i si hi ha sort algun altra termini què ja no be d’un, i sempre queda be de cara a la galeria. Aquest es el joc què hem de suportar, i a les nostres mans esta el canviar-lo. A que esperem per fer-ho realitat.