CONCLUSIONS CEO FEBRER 2009
Ahir es va publicar l’enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió sobre valoracions polítiques, i tot i les reserves dels resultats mostrats, ja unes dades interessants què confirmen el suport a l’Estat Propi, dada què fa molt de temps que es manté invariable, i què contrasta amb la passivitat política què mira cap un altra costat.
En primer lloc, destacar què els polítics més ben valorats son en primer lloc Duran i Lleida, i en segon lloc Carme Chacon. Es una dada una mica dubtosa, ja què si això fos veritat donaria idea de la decadència com a nació d’aquest territori, ja que el sentit nacional d’aquests dos personatges es nul, i els seus anhels i pensaments es la dependència per sempre per damunt dels interessos dels catalans.
En segon lloc, la satisfacció per la nostra democràcia desprès de més de 30 anys, entre el gens i el poc satisfet sumen gairebé un 50%, cosa què dona una idea de la qualitat democràtica de l’Estat, i la percepció en els seus ciutadans, què fa pensar en uns dèficits crònics que no es volen resoldre, i què es confirmen amb el 66% què creuen què els polítics només busquen el benefici propi.
En tercer lloc, i pel que fa a la identificació nacional, un 4’3% només es sent espanyol, baixa lleugerament respecte al novembre, 3,9% més espanyol què català, tant espanyol com català 44,2%, amb un lleuger descens, més català que espanyol 27,3%, amb un augment de quasi 2 punts, i 17’5% només català, amb un augment d’un punt. Dades positives pel sentiment català, ja què el percentatge mes majoritari es el sentiment compartit, però es igualat pel només català o amb preferència, i deixa en testimonial al només espanyol o preferiblement.
Un altra dada rellevant es que un 63,7% creu insuficient el nivell d’autonomia, una dada què també hauria de fer reflexionar la classe política a fer alguna cosa, ja què no es possible augmentar aquest nivell dins l’Estat Espanyol, i la societat civil hauria de veure què només hi ha una solució.
Pel que fa a la relació Catalunya- Espanya, un 4’5% vol ser una regió, amb un lleuger descens del novembre, un 38,6% Comunitat Autònoma, sense diferencies, un 35,2% un Estat dins una Espanya Federal, amb un augment de més de 3 punts, i un 16,1% un Estat Independent amb un descens d’un punt. Es a dir, els què volen un estat independent o federat, cosa impossible ja què Espanya es uniforme i el federalisme es totalment minoritari, sumen 51,3 %, més de la meitat, dada què es inalterable des de fa molt temps, i què amb totes les reserves d’aquest tipus d’enquestes dona idea de les possibilitats d’èxit d’un referèndum d’autodeterminació, cosa què també ho confirma la negativa estatal a qualsevol consulta sobre el tema, pel poc caràcter democràtic espanyol, i per la por del resultat contrari als seus interessos.
En resum, més dades per convidar a l’optimisme dels què volem decidir sobre la creació d’un estat propi, i sobre la viabilitat del projecte. Les raons es van acumulant, i la incògnita es quan de temps més estaran la nostra classe política mirant cap un altra costat, i menyspreant aquesta opció què cada cop te més adeptes.