LA DIRECCIÓ D?ERC AVERGONYEIX LA MILITÀNCIA

Arran de la petició pel corrent crític Esquerra Independentista fent us dels Estatuts del partit, sobre la consulta a la militància sobre l’afer del finançament i la posició final del partit, la resposta ha estat un cop mes decebedora, i què tard o d’hora farà treure els colors a l’actual direcció republicana.

Efectivament fent us de l’article 31 dels Estatuts del partit, on s’especifica la possibilitat de convocar un referèndum intern per sufragi universal per les qüestions importants, i on el procediment per aconseguir-ho es la recollida d’un 10 % de signatures dels militants, Uriel Bertran, el líder d’Esquerra Independentista amb el suport de l’altre corrent renovadora Reagrupament, va sol·licitar pel tema del finançament l’esmentada consulta, i on el secretari Joan Ridao desprès d’alguna reticència va acceptar la consulta, però sense especificar el mètode, i donant idees com la enquesta telefònica o utilitzant les noves tecnologies a Internet.

 

Aquest dissabte, i amb la pregunta al consell nacional, la direcció ha tornat a ser ambigua amb el mètode a emprar tot hi acceptar fer la consulta un cop hi hagi un acord  segurament vergonyós i acceptat pel PSOE-C amb el govern espanyol.  Per la qual cosa  Esquerra Independentista es sent legitimada per començar el procés de recollida de signatures, i obligar així a un referèndum sobre la qüestió, i millorar la democràcia interna del partit com ja es va demostrar amb la tria de la direcció actual, o mes lluny amb el No a l’Estatut.

 

Francament vergonyosa la posició de la direcció del partit, què contradient els mateixos estatuts sembla què no vol sentir la veu real de la militància en un tema cabdal com aquest, i què podria ser el detonant en cas d’una negativa a l’acord del trencament del govern actual, cosa que volen evitar com sigui Puigcercos i companyia, què prioritzen les seves quotes de poder al que  necessita realment el país.

 

Passar pe la vergonya de veure’s obligat per la recollida de signatures a complir amb els mateixos estatuts del partit, dona idea de la mena de democràcia que volen instaurar en aquest partit bandera de l’assemblearisme, la proposta de la enquesta telefònica o altres mitjans fa riure per no plorar, suposo que les urnes i les paperetes dels militants poden ser contraris als seus desitjos, i això evidentment els fa por, però la democràcia es així i els socis o militants tenen tot el dret de marcar el rumb d’aquest partit en les qüestions importants, siguin quines siguin les conseqüències.

 

Un altra manera de fer no deixa de ser una dictadura de quatre i per quatre, que son amb el que es quedaran en aquest partit si volen seguir amb aquests mètodes d’imposició del seu full de ruta a esquenes dels seus militants, la pregunta seria  De que tenen por?.

 

 

 

 




 

8 pensaments sobre “LA DIRECCIÓ D?ERC AVERGONYEIX LA MILITÀNCIA

  1. Resulta senzillament decebedor llegir escrits com aquest teu, Albert. Ni formo part de la direcció, ni la vaig votar favorablement. No tinc, però, cap indici de que la direcció estigui disposada a signar cap pacte vergonyant. Segur que si volgués fer-ho ja ho hauria fet. O creus que si no hi ha acord, ni foto, és per què el PSC o IC s´hi han quadrat ? O potser et creus que és CiU qui mantè el llistó alt ? Està clar que el finançament és una empresa complexa i que hem d´exigir a la direcció la màxima fermesa, però no em sembla el més inteligent que en les actuals circumstàncies ens dediquem al descrèdit i a la lluita intestina.
    És notable la disponibilitat d´alguns militants, com tu, de voler fer de direcció del partit. Algú podria pensar, fins i tot, que és un proposit noble. Pensa, però, si has fet pel partit allò que està en les teves mans com a militant. Has fet mai d´inteventor o apoderat ? Has col.laborat en l´organització d´actes ? I en les campanyes electorals ? Has portat simpatitzants a les reunions ? 
    En definitiva, Albert, has dedicat mai al teu temps a alguna altra tasca que la lluita entre faccions ?    

  2. Articles com aquest fa que senti vergonya de militants del partit. En un altre partit que no fos tant democràtic com aquest, ja t’haurien expulsat.

  3. Jo sóc militant i no em sento avergonyit. Quí ets tu per parlar en nom de la militància quan formes part del sector que precisament va rebre menys suport dels militants?

Respon a Joan Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*