CARRASCAL I EL FANATISME ESPANYOL

José Maria Carrascal, escriptor i periodista, conegut a la pantalla televisiva pel seu estil característic presentant les noticies de matinada a Antena 3, i la seva varietat de corbates, ara es columnista a l’ABC, i últimament molt preocupat pel creixement de la consciencia nacional a Catalunya.

Aquest personatge va treballar de corresponsal per diversos mitjans a Alemanya i Nova York, per acabar a la citada cadena televisiva, i tornar de columnista a La Razon, i ara a ABC, des don fa uns dies en to irònic criticava la compra de Spanair a mans catalanes, qualificant la operació com un deliri nacionalista, i en contra de les inèrcies mundials, i on fins hi tot hi barrejava a Carod, atorgant-li la plaça de comandant de les aeronaus.  

 

Ara i torna recordant la frase d’un hispanista americà “possiblement Espanya estaria millor sense Catalunya i el País Basc, però es impossible”.  Ens diu què per l’Estat, d’aquests dos territoris han vingut mes penes  i problemes que alegries,  a pesar de la generositat de l’estat amb elles, què no s’ha correspost amb els seu avanç respecte  a la resta.  La culpa es dels polítics catalans què nomes es preocupen del seu nacionalisme, i no de crear riquesa donant la culpa sempre a Espanya dels seus mals. Ens diu què la separació es impossible, ja no per raons històriques, què n’hi ha moltes, recordant que Espanya no es Iugoslàvia, sinó raons ètiques, ja què Espanya quedaria enormement alleujada, però deixaria abandonats a la seva sort als catalans i bascos que volen ser espanyols a mans de nacionalistes radicals què començarien una neteja cultural i ètnica, com ha passat a altres llocs.

 

Ja se sap que l’edat en aquest cas, voreja els 80 anys, pot gastar males passades, i part del seu article pot venir justificat per aquest costat, però per altra banda aquest món de fantasia què ens descriu crec que difícilment ven, sinó es perquè creu en perill real la sagrada unitat de l’imperi, i esgota els últims cartutxos per evitar el que tard o d’hora es inevitable.

 

Respecte a la generositat amb Catalunya, francament fa riure, una repassada a les xifres de les balances fiscals o l’espoli econòmic estimat pot ser demolidor per la seva idea, culpar els polítics catalans dels afers nacionalistes abans de crear riquesa quan les arques son buides, i un estatut referendat pel poble ara depèn de 12 jutges per validar-lo, li pot donar una idea de quin es el nacionalisme agressiu que s’està imposant.  Ens subratlla que la separació es impossible, suposo perquè ho deu dir ell, i la gent del territori afectada evidentment no hi te ni dret ni vot, es un concepte curiós de democràcia, i nomes li recomanaria mirar el mapa d’Europa, i tots els processos pacífics de creació de estats què hi ha hagut en els últims temps que van en direcció contraria a la què ell predica.

 

Tanmateix, pel que fa a les raons històriques, precisament i son totes, però en la seva postura contraria, i li recordo la data de 1714 com la pèrdua de llibertats d’aquest poble a mans de Castella i les seves tropes borbòniques, o també es una fantasia, respecte al cinisme de la comparació amb Iugoslàvia i la neteja ètnica que practicaríem amb els espanyols en cas de separació, li diria que el paper de Sèrbia clarament l’ostenta l’Estat Espanyol, i els que sofreixen un menyspreu i un tracte de segona categoria son tota la població del territori català, què veu constantment atacada la seva llengua, cultura,unes infraestructures penoses, i unes inversions molt per sota de la mitjana amb un espoli creixent i un reforç de l’autogovern retallat i amenaçat ara per un tribunal, sense oblidar els serveis què no gaudim respecte altres territoris de l’Estat, i el greuge comparatiu, se’n recorda de la OPA de Gas Natural per exemple.

 

Deixi d’abocar la seva xenofòbia catalana i deformar la realitat, ja què aviat serà una anècdota en el record, i per sort no dependrà de personatges com vostè, i si dels afectats, o sigui de la població catalana, què per cert no li demanarà permís, i exercirà el seu dret a decidir sense cap trauma.

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*